Optimisme blaugrana

Sentir els mals averanys sobre el futur del club ja em cansa. És per això que avui m’he decidit a intentar mirar el got mig ple i a trobar aspectes positius en els quals fonamentar l’ajut que necessita el primer equip de futbol. A veure, els habituals de l’anàlisi catastrofista ja ens recorden cada dia que Ronaldinho se’n vol anar, que no té una vida prou adequada a un jugador professional, que Henry ha vingut a jubilar-se, que tindrem Eto’o a la Copa Àfrica gairebé un mes i que el Madrid té la Lliga al sac.
Bé, acceptant que segur que hi ha hagut coses que no s’han fet bé, que no podem tolerar que el Madrid ens tracti (futbolísticament) com ens va tractar amb el 0-1 que es va endur del Camp Nou per Nadal, també hem de fer una crida a l’optimisme. A veure si ens en sortim.
La directiva: sembla que ha vist que això no pot continuar de la mateixa manera, que el vestidor no està com hauria d’estar i que hi ha actituds impròpies de jugadors professionals del Barça. Per tot això, sense interferir en els plantejaments tècnics i donant suport a un Rijkaard-Txiki que ens han dut dues lligues i una Champions, ha posat Marc Ingla de responsable esportiu del primer equip de futbol. Una persona perfectament capacitada (com també ho era Sandro Rossell en el seu dia) per prendre les decisions de gestió que convinguin.
La Lliga: a set punts d’un Madrid fent una de les pitjors primeres voltes dels últims anys i amb un Madrid ultraresultadista, és a dir, que no guanya pas per un futbol brillant, sinó per un gran porter i uns davanters que rendibilitzen les ocasions al màxim. S’ha de comptar, però, que la Lliga és mooolt llarga, que els blancs no han tingut cap lesionat de consideració i que un dia o altre deixaran de tenir la sort que tenen per endur-se els partits. Llavors serà el moment d’estar atent i anar a pel títol, com van fer ells l’any passat (amb l’ajut unànim d’una premsa que va portar l’equip “en volandas”, que dirien).
Champions: amb tots els respectes per als simpàtics escocesos dels Celtics, hem de comptar que passarem l’eliminatòria i que ens plantarem a quarts de final, és a dir, a cinc partits del màxim títol europeu. Això no il•lusiona?
Copa: està tot per veure, però les possibilitats hi són totes.
Jugadors: Quan Henry no ha estat lesionat ho ha estat Eto’o, o Ronaldinho o Messi. Quan s’estabilitzin els cracks en el seu màxim nivell i l’equip torni a agafar bones sensacions i automatismes precisos, no veig cap equip al món a qui no puguem guanyar.
Aquí va la meva dosi d’optimisme. Em podeu acusar d’això, d’optimisme, però penso que els fonaments objectius hi són.
Bon any!