La Feria d’Abril de Catalunya, històricament el bastió de la tradició andalusa a casa nostra, s’enfronta a una crisi d’identitat sense precedents. El que abans era un espai sagrat per a la guitarra i el ball per sevillanes s’ha convertit en un escenari on la cultura d’arrel comença a ser una minoria visual i sonora. Aquesta “colonització cultural”, impulsada per la puixança de ritmes llatinoamericans com el reggaeton, no només desplaça el flamenc, sinó que amenaça amb diluir els referents propis del país en favor d’un oci globalitzat i sense ànima.
Aquest procés de substitució no és casual, sinó que coincideix amb la profunda crisi institucional de la FECAC (Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya). L’entitat, encarregada d’organitzar l’esdeveniment, arrossega anys d’escàndols que han anat erosionant la seva legitimitat. Segons publica La República, la Feria d’Abril torna a estar sota la sospita de l’opacitat i les adjudicacions irregulars.
Un mirall de la crisi d’identitat a Catalunya
L’impacte d’aquesta deriva no es limita al recinte del Fòrum. Molts sectors alerten que el retrocés de la cultura andalusa tradicional és un presagi del que ja pateix la cultura catalana: una substitució lingüística i cultural accelerada. En un context on menys del 10% dels nascuts a l’estranger fan servir el català habitualment, el Reial esdevé un laboratori de com la identitat autòctona —sigui l’andalusa d’arrel o la catalana— queda arraconada per una estètica de “discoteca a l’aire lliure” que ignora el llegat històric.
La decadència de la Feria s’atribueix també a la seva creixent instrumentalització. Des de La República es denuncia que l’entitat ha utilitzat la festa per fer campanya a favor de l’espanyolisme més ranci, allunyant-se de la seva funció cultural original per servir interessos partidistes.
- Corrupció i opacitat: Les acusacions de negocis tèrbols i favors en la gestió han estat una constant en la trajectòria de la FECAC, tal com recullen els arxius de corrupció de La República.
- Pèrdua de puresa: El predomini del castellà i els ritmes tropicals s’imposen com una llei del més fort, on el vestit de flamenca i les sevillanes lluiten per no quedar com a simples disfresses per a turistes.
- Substitució demogràfica: El canvi en la composició dels assistents ha transformat les casetes, que perden la seva funció social sevillana per convertir-se en franquícies de consum ràpid.
