Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Opgeruimd staat netjes!

|

- Publicitat -

Acabo de llegir l’últim assaig polític d’en Marc Gafarot, que va ser publicat per Dèria Editors, el passat mes de març: La Mort de Bèlgica, La gradual emancipació de Flandes, on el seu plantejament i estructura s’assembla molt al llibre: El camí cap a la independència? Escòcia des dels anys seixanta d’en Murray Pittock, traduït al català per Pascual Editor.

En Marc, fa un senzill pas per l’historia més contemporània del que avui coneixem com a Bèlgica, per endinsar-nos desprès en els aspectes polític-socials siguem neòfits o no – dins de les nostres possibilitats – del que s’està coent allà. Des de el naixement del nacionalisme flamenc i la seva actual posició, rera la contundent victòria electoral del partit Neue Vlaamse Allantie N-VA – d’en Bart de Weber, fins les diverses reformes constitucionals que han donat lloc al reglament intern i distribució del mapa geo-politic belga, tant parlamentari com regional.

Publicitat

Sempre els unionistes espanyols ens retreuen als catalans, el nostre posicionament vers la nostra llengua catalana, més ara que està sota el punt de mira dels caçadors. A tots ells, els hi recomanaria una curta estada a Flandes. Potser aleshores, dirien que no som tant dolents els catalans. A Bèlgica hi trobarem biblioteques, televisions,radios i universitats on ha de prevaldre per llei, – desprès de la reforma lingüística que té el país – el neerlandès o francès, exclusivament.

Fa unes setmanes varem poder veure i llegir, les últimes reaccions en territoris bilingues – més a Brusel.les, ja que oficialment és territori comanche bilingüe -, on varen aparèixer ratllats o esborrats diversos cartells i senyalitzacions en favor del neerlandès, per contra del francès.

Per fer paral·lelismes amb Catalunya, podríem dir que el port d’Anvers – que va aportar-hi riquesa i desenvolupament econòmic-industrial al pobre poble flamenc – i el Port de Barcelona a travès de l’impuls del Corredor del Mediterrani, els espanyols ho poden veure  – veuen – com una excessiva capitalització del territori català i, que això comporti demandes de més autogovern – o d’independència – per part de la Generalitat.

Catalunya necessita el corredor, però també, molt més poder i ser-ne’n gestor únic del nostre port – taxes i aranzels portuaris – , traçat de les vies de ferrocarrils i dels aeroports. No puc dir, si estem pitjor o millor que a Flandes a hores d’ara, però igualment diré: Opgeruimd staat netjes, tant valons com espanyols!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut