Diumenge, 31 de maig de 2020 - Edició 675
La República

Octavi Pujades … del MIR a actor

“no soc gaire de posturejar perquè la mevavida no té glamour, és una vida  molt normal.”   Octavi Pujades, actor, llicenciat en medicina fins i tot va fer el Mir […]

Mireia Guilera
Mireia Guilera 01/05/2020

“no soc gaire de posturejar perquè la mevavida no té glamour, és una vida  molt normal.”

 

Octavi Pujades, actor, llicenciat en medicina fins i tot va fer el Mir per a

ser metge però … al final va triar la interpretació, durant el confinament,

cada dia, al seu compte d’Instagram retrata el seu dia a dia amb el seu

pare el patriarca del clan Pujades ja és més popular que el propi fill.

Hem volgut parlar amb ell per saber com va néixer la idea i sobretot com

porten el confinament

 

– Que et van dir el teus pares quan els vas dir que volies ser actor ?

A casa, dir-me, dir-me no em van dir res, els va sobtar, però jo ja no

estava vivint amb els meus pares jo estava treballant de nit, i llavors em

va sorgir això, vaig renunciar a la incorporació a l’especialitat de medicina,

si que els va descol·locar, però clar jo no me’n anava a fer castells a l’aire,

jo vaig anar amb una feina ja contractat per fer la “Happy House” llavors

no van poder dir gran cosa, suposo que no els va fer gaire gracia perquè es

pensaven que tindrien un fill metge a casa i al final doncs vaig tirar per un

altra banda, però cadascú ha d’escollir el seu camí a la vida i jo estic de

moment molt feliç amb el que vaig triar.

 

– Jo et recordo especialment al teu paper de Xavier a la “Happy House”,

que vas aprendre? Va ser el teu primer paper ?

De la Happy House, doncs vaig aprendre moltes coses, com he dit abans va

ser la meva primera feina, jo no tenia formació com actor i vaig aprendre

doncs això que s’ha de ser molt disciplinat, que s’ha de ser molt constant,

que les coses no surten a la primera però s’ha de seguir intentant i que

s’ha d’estudiar molt i portar molt ben apresos els texts i respectar el

treball de tot l’equip, perquè  tot l’equip és igual d’important, crec que

això és el que vaig aprendre

 

-Et planteges, en aquests moments que es necessiten metges per a

tractar el Coronavirus, fer de metge si calgués ?

Doncs ho he pensat, però és que el meu pare té 90 anys i està sol, clar no

pot tenir a la dona que el ve a cuidar, està amb la seva família i també és

complicat que pugui anar i venir per temes de contagi, llavors només em té

a mi per cuidar-lo i fer-li les coses de la casa i anar a la compra i tot, o

sigui que no, no puc fer de metge, ja m’agradaria ja.

 

-En que creus que s’assemblen la feina d’actor i la feina de metge ?

La feina de metge i la feina d’actor jo crec que s’assemblen poc, si

s’assemblen en alguna cosa és com totes les feines, que estàs tractant

amb altre gent, doncs en tenir la psicologia per a saber que volen, per on

van, saber el que es diu i el que no es diu.

I sobretot el que m’ha aportat, no la feina perquè jo no he exercit

mai de metge, però si la formació de metge, és la disciplina per aprendre

els textos i per estar al peu del canó quan hem toca rodar o treballar

perquè encara que no ho pugui semblar la feina d’actor requereix molta

disciplina i treball.

 

-D’on va néixer la idea de mostrar la teva vida quotidiana a traves

d’Instagram ?

Ho vinc fent des que tinc xarxes socials, vaig explicant el meu dia a dia

intento fer-ho tot amb humor, no soc gaire de posturejar perquè la meva

vida no té glamour, és una cosa molt normal, i aquests dies com que estic

tancat amb el meu pare doncs mira, m’agrada escriure textos i tal, doncs

vaig decidir fer aquest diari i resulta que a la gent li ha agradat molt i

està fent gràcia i està funcionant molt bé.

 

– Hi ha alguna cosa que no faries mai ?

No ho sé, depèn de la necessitat, és possible que fes gairebé qualsevol

cosa. Alguna cosa que impliques fer mal a altres persones, em sembla que

seria la ultima cosa que faria a la vida, molt malament hauríem d’estar les

coses per que fes una cosa així .

 

– Veiem que et cuides molt, et consideres un esclau del Gym ?

No un esclau no, però porto tota la vida fent esport i per a mi és un estil

de vida, no soc un esclau però si que ho necessito, ja no només físicament

si no per higiene mental, el desconnectar, el fer esport, fer activitat

física sigui la que sigui, aquests dies m’ esta costant una miqueta més,

perquè no tinc el material, però bueno ja me les estic empescant per a

poder fer exercici.

 

– Et vam poder veure a la sèrie de Telecinco ” La que se avecina ” interpretant a un peculiar entrenador personal    amb unes normes una mica 

exagerades, et sents identificat amb aquell personatge i amb les seves

accions ?

Amb el personatge de la que se Avecina, no em sento identificat però si

que és veritat que (riu) en alguns moments tots els que fem esport i tal,

no ens obsessionem però si que potser portem les coses un pel massa

lluny, no per la resta de la gent, tot és bo si no ens obsessionem i jo crec

que fer esport i cuidar-se i portar un estil de vida saludable encara que

impliqui algunes renuncies, mai no és dolent i serveix per totes les coses

de la vida. Tinc molt present el tema de cuidar-me i anar al gimnàs i

menjar bé, però … bueno si un dia surto a sopar amb amics o prendre algo,

em tallo un pel, no m’identifico, o sigui, estic més a prop potser que la

majoria de la gent però no arribo a aquests nivells d’obsessió, ni de lluny.

 

– Com t’ha afectat a tú el Covid 19? Quins projectes has hagut

d’ajornar?

M’ha afectat com a tothom, hem d’estar tancats a casa i jo estic fent la

gira del “ Guardaespaldas “ i ara mateix hauria de ser a Bilbao tot el mes

fent funcions, m’ha afectat així, com a tots. Jo no treballo, no cobro,

desprès també entre els estalvis que van quedant una mica més tocats,

però bueno  mira, crec que tot és per a bé. S’ha de tenir responsabilitat i

s’ha de fer el que les autoritats manen i bé, ens en sortirem.

 

– Com portes el confinament ?

El confinament, mira la veritat és que faig força coses, veig series, veig

pel·lícules, entreno amb el material que tinc aquí a casa, estic pel pare que

això hem treu bastant de temps, però també és un moment per a

recuperar una relació i poder dedicar-li un temps que altres vegades quan

tinc molta feina no li puc dedicar, així que mira no ho porto tant

malament.

 

Fotografia cedida per : Octavi pujades

Relacionats