Sóc Obama-escèptic però em sembla que avança pel bon camí, com demostren l’aprovació de la reforma sanitària i el possible pacte amb Rússia baixar les armes nuclears. Va generar moltes expectatives, massa, però de moment, bé.
Respecte la reforma sanitària cal reconèixer que és un gran pas endavant, però encara queda molt camí per recórrer (la proposta sanitària de Hillary a mi m’agradava més i per això, de fet, jo era pro-Hillary). Al respecte recomano l’article del Professor López-Casasnovas “La reforma sanitaria de Obama: más allá de los tópicos“, on clarifica què fa i què no aconsegueix aquesta reforma sanitària.
“Lo que ha firmado Obama es una reforma profunda, eso sí, pero no radical. No cambia la naturaleza del sistema, que continúa anclado básicamente en el aseguramiento privado. No garantiza la cobertura universal ni ahora (apenas afectará la ley a una sexta parte de los hoy no asegurados) ni en el 2019 (se estima que en esta fecha la mitad de los hoy no asegurados continuarán sin cobertura, unos 23 millones de ciudadanos, un tercio de éstos inmigrantes sin papeles).”
El pla té molts aspectes positius, com molt bé explica el propi article, però…
Per mi els Estats Units és un model a seguir en molts aspectes, tot i que hi ha alguns aspectes que no m’agraden gens, i un d’ells és que el país més ric del món no pugui assegurar cobertura mèdica a tots els seus ciutadans (un altre aspecte, res a veure, són les armes).
En fi, Obama-escèptic, sí, però una mica menys.
