Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

Nostradamus devia ser català

Doncs mira, ja tenim un precedent. Malgrat tot el què digui la gent d’Acesa o del Servei Català del Trànsit, la realitat és que les barreres dels peatges catalans es […]

Joan Camp
Joan Camp 06/08/2007

Doncs mira, ja tenim un precedent. Malgrat tot el què digui la gent d’Acesa o del Servei Català del Trànsit, la realitat és que les barreres dels peatges catalans es poden obrir. Aquest cap de setmana ho hem pogut descobrir. El problema és que hem arribat en un punt on lamentablement hem descobert que ja tant hi fa si les barreres es troben alçades com si no. Ja tant hi fa si es paga com si no. Ni tan sols les cues s’han solucionat amb la pseudo-gratuïtat dels peatges. El servei falla per tot arreu, miri com es miri.

Crec que ningú s’esperava un estiu tan mogudet com aquest. És com si de cop i volta, els mals que els experts venien anunciant des de feia temps per culpa de la manca d’inversions, han explotat quasi tots a la vegada. Vam començar amb la Renfe, que ja fa temps que dura. Després vam tenir la gran apagada de Barcelona, que continua amb una imatge post-nuclear, i ara ens trobem amb cues de fins a 75 kms. a les autopistes de pagament. I anem-nos preparant, que d’ací pocs dies, uns quants milers d’alumnes catalans començaran un nou curs en uns fantàstics barracons. Com si encara continuessin de càmping. I tranquils, que després ve la tardor i l’hivern…

I tot això passa en un territori que pretèn guanyar-se la confiança del turisme, que cada any s’hi deixa una bona morterada. Però a veure amb quin record se’n tornen ara cap a casa seu. Després de patir caos a l’aeroport, viure en una gran capital a les fosques, patir constants retards i averies en els transports públics, i trobar-se amb una cua quilomètrica el dia que van pretendre anar a Port Aventura… No crec que tinguin prou moral com per convéncer als seus amics que també vinguin a Catalunya. Segurament els enviaran a Croàcia, on les infrastructures encara són precàries per culpa de la guerra… però on almenys no te les faran pagar a preus de Manhattan, com passa al Principat.

Així doncs, quan ens pensen explicar quin és el projecte polític de Catalunya? Com s’ho faran alguns partits per fer-nos creure que l’opció espanyola és bona per Catalunya? Perquè a aquest ritme, aviat ja no quedaran ni empreses ni turistes. Aviat ja ni tan sols serem sucursal de res. Estem tan ofegats, que cada vegada conec a més gent emprenyada amb Madrid. I em refereixo a gent que parla en espanyol i que disfruta amb la ‘selección’ i amb Fernando Alonso. Gent que no se sent gens catalana, però que poc a poc l’estan obligant a ser-ho. Perquè com deia en el darrer post, tots som catalans a ulls de Madrid. Ells no ens classifiquen, sinó que ens posen dins del mateix sac… i això no fa pas més que engrandir el catalanisme social, aquell que primer de tot pensa amb les persones, indistintament de com se sentin.

Restarem atents a veure quina serà la propera ‘sorpresa’, de totes les que fa temps que estem esperant que passi. Ni Nostradamus ho va tenir tan fàcil com nosaltres per proclamar profecies catastrofistes!