Dijous, 13 de maig de 2021 - Edició 1022
La República

No tot és el bipartidisme

I de cop i volta, en una nit, tornàrem al cicle electoral que feia temps havíem deixat enrere. Aquell en què CiU era la decisiva i Esquerra tornava al grup […]

Albert Medran
Albert Medran 12/03/2008

I de cop i volta, en una nit, tornàrem al cicle electoral que feia temps havíem deixat enrere. Aquell en què CiU era la decisiva i Esquerra tornava al grup mixt. De sobte, entre cartells del roig optimista i del blau que evocant a una nena deia que tenia les idees clares, ens vam trobar amb aquelles eleccions d’antuvi on teníem Pujol als espots de CiU i en Saura sortia fotografiat, més jove, en estranyes postures.

Tant és que avui en Saura sigui conseller i el líder de CiU sigui el cap de l’oposició. O que el cap de llista de la coalició no sigui de Convergència, sinó d’Unió. La situació torna a ser la que ja vam viure tants cops: CiU té la clau de l’estabilitat del govern espanyol.

D’una volada, el pes dels nacionalismes ha disminuït al parlament espanyol i augmenta el percentatge de vots que concentren els dos grans partits. Alguns es quedaran afònics esgrimint que el bipartidisme ferotge els ha tallat les ales i que la culpa la té aquest sistema mediàtic que prioritza a dos i no a cinc o sis. No els mancarà raó, però no la tindran tota.

No entraran, segurament, a pensar què ha fet que els cinc escons d’ERC passin de cop a l’apartat d’entrades de la balança del PSC. I és que el bipartidisme no en té la culpa, no companys. Potser caldrà reflexionar sobre el què suposa recolzar a un determinat partit: en política res és gratuït i a vegades els electors són més intel·ligents del què semblen. Si un peix gran monopolitza un discurs, un missatge, és inútil intentar aixecar pancartes amb el mateix text. No les veuran, són massa petites. Sobretot ICV ha patit aquesta situació: el discurs anti-pp l’ha monopolitzat el PSC; és un error estratègic defensar el mateix que el soci gran.

El bipartidisme no té totes les culpes. Jo assenyalaria també la falta d’ambició tant d’ICV com ERC en aquesta campanya. Només qui llença missatges als propis pot aspirar a, almenys, aconseguir els vots dels propis. Però no tindran en ment créixer, augmentar, expansionar-se. I sense això, sense les ganes, la força i la voluntat de ser més que els altres, no és pot anar pel món. Aconseguirem tenir llocs privilegiats en situacions en què calgui sumar esforços, però no es podrà ser líder, motor director d’un gran projecte.

No tot és pel bipartidisme, companys.