Dimarts, 4 d'agost de 2020 - Edició 740
La República

“NO HI HA DICTADURA MÉS GRAN QUE UNA DEMOCRÀCIA SENSE LLIBERTAT”

        Les persones poc entenimentoses acostumen a ser els nens i els joves, que no poden comprendre segons quines paraules ni entendre segons quins raonaments. Però les […]

Jaume Meneses
Jaume Meneses 06/08/2016

        Les persones poc entenimentoses acostumen a ser els nens i els joves, que no poden comprendre segons quines paraules ni entendre segons quins raonaments. Però les persones grans amb estudis, carreres, títols i que es dediquen a la política, demostren que segons quines paraules els hi rellisquen sense impressionar-los o miren cap a un altre costat fent orelles de marxant. Tots aquests saberuts que ens manen (PP, PSOE, C's, PODEMOS, etc.) i que molts tenen estudis i alguns són professors a qualsevulla universitat, algú els hauria de preguntar que entenen per democràcia.
Perquè al govern central (PP) començant pel President, continuant per tots els ministres tant se val masculins com femenins, i seguint pels altres caps de partit (PSOE, C's, PODEMOS) i acabant amb quasi tots els diputats que componen el Congrés, crec que no tenen gens clar el que vol dir la paraula democràcia.
       
         L'escriptor nord-americà Charles Bukowski (1920-1994) deia: “La diferència entre una democràcia i una dictadura consisteix en què en la democràcia pots votar abans d'obeir les ordres”. Una frase adient al raonament lògic de tota persona que tingui com a norma, conviure amb pau i harmonia amb els seus conciutadans, i que si el senyor Bukowski encara visqués, se'n faria creus en veure el conflicte entre Espanya i Catalunya. Doncs no! La frase:
 “Espanya és diferent” feta servir per defensar qualsevol carallotada d'aquest país, els nostres polítics la deuen dur gravada en els seus gens o bé són tan curts que demostren no entendre-hi un borrall de política
La “seva democràcia”, se la fan a mida i conveniència i la converteixen en un possible “potser”, que al final resulta ser un “no”. Per ells, primer s'ha d'obeir i després potser ens deixaran votar el que ells vulguin, ja que el que nosaltres demanem votar sempre tindrà un no per resposta. Les lleis, les normes i la Constitució per sobre del que pugui demanar i opinar (en definitiva votar) el poble. El món a l'inrevés, com la seva democràcia mal entesa.

        Cada quatre anys quan arriben les eleccions ens demanen el nostre vot per a poder representar-nos al Parlament, essent la nostra veu la que parla allí i per tant es deuen al poble que els ha votat. En una veritable democràcia si aquest poble demana quelcom, se l'ha d'escoltar i deixar que prevalgui la seva opinió en una consulta pactada per les dues bandes. La “seva democràcia” funciona a l'inrevés; abans de votar ja manifesten la seva opinió dient “no” i a continuació, sense cap mena de diàleg, anteposen la nostra obligada obediència per l'article vint-i-sis, per l'acatament a la Constitució o perquè ho mana el Tribunal Constitucional, i tothom a fer muts i a la gàbia! Això no és democràcia senyors parlamentaris, això és dictadura!

        Vist que tots aquests senyors saberuts que ens manen, i s'omplen tot sovint la boca de la paraula democràcia que moltes vegades en parlen però no la practiquen, tanmateix no saben ni entenen que en la democràcia ha d'haver-hi diàleg, que s'han d'escoltar totes les opinions i que totes són respectables. Fa feredat l'espectacle que representa el govern central quan té notícia que al Parlament de Catalunya s'aprovarà i es votarà alguna llei, ja que moltes vegades ja diuen que la portaran al Tribunal Constitucional, abans de ser aprovada en votació. Ni democràcia ni diàleg.
Plató, creia que en un diàleg ha d'haver-hi preguntes i respostes orientades sobre el tema a tractar sense desviacions, que les respostes han de ser coherents sense contradiccions i que al final hi hagi acord. Vist aquest pensament filosòfic, podem pensar que si molts polítics no entenen que vol dir la paraula democràcia, menys entendran la manera de dur a terme un diàleg com cal. En grec la paraula diàleg vol dir: dia (mútuament) logos (paraula, raó). Així doncs, un diàleg és un mutu esforç per a descobrir la raó. Aquesta raó no la trobarem mai. Primer, perquè una de les parts no vol asseure's a la taula a dialogar, i segon, tal com entenen la democràcia la raó sempre diran que la tenen ells.

        La frase que encapçala aquest article no és meva. És una frase del pensador, jurista i polític francès Alex de Tocqueville (1805-1859). Els nostres inexperts polítics del govern central sembla que segueixin fil per randa les paraules d'aquesta frase, ja que vivim en una “democràcia” on cada dia falta una mica més de llibertat, amb el perill de convertir-se en una democràcia sense llibertat i assemblar-se a una dictadura.

Relacionats