Ni amb les dades electorals de Junts pel SI agafades com a plebiscitàries, ni comptant amb els «segurs» de la CUP, per culpa de nosaltres mateixos i també perquè el govern central ha estat en la seva línia evitant o entorpint que bona part dels catalans residents a l'estranger poguessin emetre el seu vot, amb el que, qui sap, segurament Junts pel SI hagués aconseguit els dos escons que ara tot sembla que te que anar pidolant a la CUP.
El projecte ha quedat inacabat. La intenció -que era bona- de comptar explícitament totes les persones que volen la independència ha donat uns resultats, encara que molt bons, insuficients per no tenir que dependre de ningú més per formar govern d'una manera decidida, però pausada… per anar trencant les rames de l'arbre que fins el moment definitiu en qualsevol cas encara ens ha de servir.
Certament, hi pot haver dues lectures ben clares. Per un costat, es van guanyar les eleccions per majoria d'escons, que autonòmicament voldria dir una cosa, però és que, llegit en clau plebiscitària, que es com es volia interpretar, es van perdre… així de clar.
Amb tot, dos mesos desprès de les eleccions que eren, o tenien que ser determinants, ens trobem en un punt en que qui esperava, qui confiava, en un senzill acord a l'hora de fer el primer pas d'aquesta transcendentalitat es pot sentir totalment decebut, entristit, i fent-se un munt de preguntes, començant per quin valor realment te una candidatura que ha obtingut més d'un milió sis-cents mil vots, quasi un 48% de l'electorat i 62 escons dels 135 a cobrir, si desprès ni tan sols formar govern.
Desprès del gest d'ERC, generós i diria que patriòtic, per fer possible l'acord puntual però inequívoc, i la CUP, amb el mateix objectiu, decidís concórrer amb perfil propi, podia deixar veure que el final estava anunciat, sobretot, si es seguia en voler ignorar l'indiscutible lideratge d'Artur Mas per ser on som, que ha servit per arrossegar gran part de les classes mitjanes cap al projecte independentista… que se l'ha ha jugat quan ha cregut oportú, assumint el risc de perdre força, com així ha estat.
La solemne i flamant resolució del Parlament del 9N ha quedat en un paper mullat ja que marca un «full de ruta» al govern, que no hi ha hagut manera de formar de manera fiable i consistent, per executar-les. Trist… molt trist, i, senyors de la CUP, el fet de que no tinguem govern no és culpa del catalans que vam anar a votar el 27S… o, pot ser si, per no saber votar.
