Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

No ens enganyem… Tot just acaba de començar

|

- Publicitat -

Després de quatre mesos, sense cap delicte provat a part del relat de les acusacions que no s'han mogut ni una coma, hi ha qui reclama que es demani perdó i penediment. Demanar perdó per pensar diferent i em-penedir-se per defensar-ho ?.

O, en realitat, per haver gosat voler obrir una finestra tancada a pany i forrellat perquè hi passi la llum i l'aire ?.

Publicitat

És la història d'uns dies vergonyants, pel que s'ha dit, pel que s'ha vist i no s'ha vist, pel que s'ha demostrat i no demostrat.

Per com s'ha desenvolupat el judici, pot ser que ja es pugui olorar, però el cert és que ningú pot saber el que ronda pel cap dels membres del tribunal del Suprem, i quin serà el desenllaç del que, abans i durant, i també després, ha estat motiu de llàstima, de vergonya, de rebuig, de més indignació, de més motius d'una creixent desafecció amb aquest Estat, de fer créixer els recels i dubtes sobre la justícia i, sobretot, per com es aplicada.

No ens enganyem, el veredicte pot mantenir un bri d'esperança pels que encara volen creure que on vivim hi ha justícia i separació de poders, però la posada en escena del judici sembla que no ha estat res més que un tràmit a complir perquè, el que ha estat la culminació d'una estratègia urdida des dels racons més foscos, no quedi com el que és, i apareixi blanquejat de legalitat. 

Fixem-nos que tot ha estat ben controlat perquè no quedi alterat el guió premeditat, amablement tallant la veu quan el podia comprometre, sense deixar contraposar els vídeos sobre les barbaritats exagerades fins fer-les increïbles, etc., etc.

L'espectacle  -tret de mare per creure que així s'esborrarà del mapa un moviment ciutadà fruit d'un sentiment respectable com qualsevol altre-  no ha pogut ser complert al no poder comptar amb tots els protagonistes que es volia, tot el govern en ple, al haver-se'n quedat una part a l'exili, amb el màxim càrrec al capdavant. 

Per acabar-ho d'adobar, aquests han aprofitat el disbarat creat per alliçonar, escarmentar i desmuntar l'independentisme, per exterioritzar el problema estructural i d'encaix que España vol mantenir amb Catalunya.

Algú haurà de donar moltes explicacions per l'astronòmic muntatge de recursos humans de tot tipus i categoria. També econòmics. I pel resultat assolit perquè, el que és evident és que engarjolant els representants polítics i socials d'aquell moment el moviment que els hi ha portat no es desactivarà, ni desapareixerà.

El considerat “souffle” es va voler deixar que baixes per si sol, sense donar-li cap mena d'importància. Sense cap interès d'esbrinar què era i què volia dir el que s'estava vislumbrant en una part prou important de l'Estat. 

No es va voler tractar en els seus inicis, quan podia ser gestionable, i ara, els que ho van engegar i els que no ho han parat han tingut que protagonitzar una tragicomèdia que ves a saber com acabarà… Perquè això, senyors i senyores, tot just acaba de començar.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut