Sembla que hi ha gent obstinada en buscar una paraula entre independència i dependència.
Doncs, no cal. Això, i només això, és la pregunta a fer en un referèndum … En el reivindicat, continuada i abastament per una bona part de la ciutadania catalana, o en l'hipotètic apuntat per l'actual president del govern de l'Estat.
Si aquest vol preguntar quin nivell d'autonomia és vol, no es conscient de que des de qui va prometre aquell famós i mai complert “apoyare”, hi han hagut nou anys d'unes altres majories i fets que han acabat de canviar aquella ciutadania, llavors enganyada i ara emprenyada, que si bé en aquell moment potser hagués acceptat el que ara es podria proposar, és pot assegurar que en aquest moment no en farà ni cas, senzillament perquè ja necessita altres arguments.
No serveix per a res seguir jugant amb aquesta hipotètica proposta, ja sigui en forma de república, federalisme o con-federalisme, ja que topa de ple amb l'autèntica realitat d'estar vivint en una autonomia. La del dèficit fiscal -ara de 16.000, abans de 20.000, milions anuals- que es va acumulant any rere any… La que representa una quarta part de les exportacions i més d'un 20 per cent del PIB estatal. Una Autonomia desnodrida i amb la sang ben xuclada, però massa determinant per España com per deixar obrir cap via a que pogués ser canviat l'estatus-quo.
En efecte, perquè en el seu moment no es van fer valer els drets culturals i històrics per accedir a un altre tipus d'estructura administrativa i fiscal dintre de l'Estat, ara hem de viure amb el que ens cedeixen i donen, amb conta-gotes, i tot ben controlat. No amb el que tindríem pel que generem, perquè això es necessita pel règim comú al que estem inscrits, que posa en el mateix sac -caixa- a totes les CCAA, sense discriminar entre les dues o tres que aporten més del que reben i la resta. La qual cosa redueix de manera molt dràstica el seu autonomisme… Tret del País Basc i Navarra, gracies al seu règim foral. Frase recurrent, molt sentida i repetida, dita sense cap ànim de crítica cap a ells, si no creient que España seria molt millor amb una estructura territorial diferent… Una utopia, clar, perquè a veure qui és el guapo que ho proposa, de forma i manera, perquè pugui ser acceptada pels acostumats al centralisme o a la uniformitat, base de l'Estat que coneixem i vivim.
