Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

No cabre quelcom a la barretina:

|

- Publicitat -

Eleccions 27 de setembre de 2015?

Per què?

Publicitat

No acabo d'entendre o comprendre per què?

Diuen que si estructures d'estat.

Expliquen que ens cal guanyar una majoria.

Argumenten que cal refer la unitat.

Afegeixen que preparen el full de ruta.

I no sé quantes coses més.

Però per què?

Cal no tenir presa?

Igual el més difícil està per veure.

Pactaran pressupost i, encara estem amb una hisenda fiscal autonòmica.

Van reunir-se dos partits, van reunir-se amb tres representants de la dita societat civil.

Els dits delegats, un era de l'associació de municipis per la independència, l'altra representant d'una societat cultural i, l'altra la representat d'una dita assemblea nacional.

De mica em mica s'omple la pica, però dits comissaris no sé si tenien tots tres prou capacitat de decidir per sobre de segons quines bases o persones que han comissionat una representació a segons quina persona.

A vegades, la democràcia queda relegada pel poder executiu superior i no es consulta ni els poders executius reals ni la gent de peu que forma part i vol participar en aquestes agrupacions a nivell local. I així, en comptes de que de gota a gota s'omple la bota, el que succeeix, és que la bota sembla plena i realment resta buida.

Tot sembla, un estira-i-arronsa. Un joc de poders, un joc d'interessos -no sé de quin tipus-, un camí que comença que se suposa que acabarà amb unes eleccions on podrem decidir i donarem el mandat.

Clar que primer vindran les municipals. Clar que després, vindran les generals i no sé si encara serem o ja no serem i, si som, ves a saber si la història de Podemos ja està en part consolidada i amb el conte del dret a decidir, però no del dret a l'autodeterminació o independència, i ens troben un suposat federalisme, que anant contra la casta, resulta que manté el privilegi de la sang i ens fa cant de sirenes perquè no marxem que estarem molt bé.

El pacte de govern continua, però ERC no estarà al govern encara que aprovarà pressupost, i estaran els d'Unió que sent partidaris d'esgotar la legislatura, diuen que esperaran a les eleccions per veure si van amb Convergència o no.

No sé si riure per no plorar. A mi tot em sembla fum i no em mereix cap confiança.

No em cap quelcom a la barretina. Igual és que la meva barretina és molt senzilla, o igual no entén de política, de tàctiques, de govern, d'estructures d'estat, etc. Continuo sense entendre per què hem d'esperar tant. Alguns diran que vuit mesos més després de tan de temps es poca cosa, altres diuen que cada dia que passa el dèficit fiscal ens costa tants diners, etc.

A més, aquest onze de setembre, no sé si podrem fer algun acte reivindicatiu perquè teòricament comença el període de campanya electoral. I encara que el podem fer, no sé si l'ANC podria fer alguna cosa després d'haver acceptat l'acord la seva representant. Això és com la data i la pregunta, que no ens agrada, però és la millor i ens l'empassem i, després, no podem fer consulta i fem participació i tot plegat, fen unes manifestacions multitudinàries que no sé si alguns han fet cas veien com actuen, ens trobem, que encara hem d'esperar. I esperem que tot surti bé i, si no surt bé, personalment no em moriré d'això encara que alguna cosa morirà en mi, ha, ha, ha! Perquè a vegades hi ha coses que aconsegueixes i, altres que no, i majoritàriament, les que no, són les que guanyen.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut