- Publicitat -
Un dels atacs del nacionalisme espanyol que ha triomfat, arran de la mania persecutòria de la delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, ha estat la guerra de les banderes entre els ajuntaments i aquesta delegació del govern.
La llei de banderes és la 39/1981 de 12 de novembre(http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A198126082) per les dates ja es veu que era als inicis de la democràcia, la constitució es va aprovar el 1978, les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments van ser el 1979 i a principis d'aquest any 1981 s'havia fet el cop d'estat del 23F.
És evident que en aquest context la llei es va fer sota un govern i un parlament encara més de l'antic règim dictatorial que no pas d'un país democràtic. Però no tant sols això, si no que de la llei es desprèn un estat centralitzat que no respecta ni te en compte la plurinacionalitat, la singularitat, Una llei que no respecta la realitat d'un territori i que segueix amb la mentalitat en que s'ha construit sempre Espanya: Pel dret de conquesta i aplicant les lleis i costums de Castella, està condemnada al fracàs.
I això és el que ha anat passant. Primer d'una manera discreta, com un descuit, no posantne cap, posant la Senyera Catalana els dies senyalats, a voltes treien l'espanyola els dies senyalats i un llarg etc. Però això no ifluia en la tasca, la gran tasca, que fan els ajuntaments. Era un símbol més de rebuig a aquest estat centralista que no convenç tant sols imposa.
En canvi la delegació del govern que no deu tenir cap més problema que ocuparse de les banderes decideix obrir una creuada vers els ajuntaments perquè posin la bandera iniciant una campanya judicial que només fa que malbaratar recursos públics al haverse de defensar aquests ajuntaments. Per sort els ajuntaments tenen una Associació Catalana de Municipis(ACM) que els dóna suport judicial en aquest esbojarrat procés.
La bandera és un símbol i un sentiment. En temps passats perdre la bandera era perdre la batalla.No obstant un símbol i un sentiment són més forts que una llei, que una batalla perduda. Per això regular des d'un punt de vista centralista i només espanyol l'us de les banderes no serà acceptat pel poble català que només s'identifica amb la Senyera Catalana, amb les 4 barres…
Com diu el poema del fossar de les moreres de Frederic Soler i Pitarra:
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Queda clar doncs que les banderes no són un fet administratiu que es pot regular per llei o per decret, és molt més. Per això els ajuntaments estan lluitant per evitar aquestes imposicions sense sentit ni consideració.
Publicitat
