Si la unitat fos sòlida poc importarien els referèndums d’independència qüestió poguessin organitzar sense un pacte previ. Però com que aquesta pretesa unitat està construïda per la força, sense cap acord real entre les diferencies, i és clar que adquireix la més gran rellevància qualsevol intent que vulgui descentralitzar l, estructura unitària i totalitària …
I la rellevància l’ha donat precisament qui l’ha volgut prohibir, reprimir, obstruir, de les maneres més absurdes, violentes, fins i tot salvatges, increïbles en el temps en què ens toca viure en el que tot, absolutament tot, requereix de consens, de diàleg, de pacte, i les actituds totalitàries no condueixen a cap lloc més que a l’enfrontament. Sort que no hi ha hagut, ni hi ha la reacció que voldrien i busquen per donar legitimitat internacional als seus arguments. I que així sigui sempre.
Vés si en té d'importància que pel referèndum realitzat, a Catalunya de l’1-O del 2017, agradi o no, es vulgui menysprear i negar, hi ha, des de llavors, diuen que preventivament, mig Govern a la pressió i l’altre mig a l’exili, el major de les forces de seguretat pròpies degradat i pendent de judici, la presidenta del Parlament a la presó per haver permès un debat parlamentari per a donar la legitimitat a aquest referèndum, més d’un miler de persones més encausades, un bon grapat d’alts càrrecs destituïts, i els líders, socials, d’Òmnium i de l’ANC també a la presó per haver aconseguit ensolcar de la manera més cívica i pacífica l’anhel de més de dos milions de persones que viuen a Catalunya…
Imagineu-vos si n’és d’important el pas donat… Si no mereix ser recordat per sempre més com un dia, dintre d’un període de la nostra història que ens ha tocat viure en primera persona.
Imagineu-vos perquè tot el succeït aquell dia no pot tenir ni oblit, per l’orgull d’haver-ho aconseguit, ni perdó, per la manera en que es va intentar evitar.
