‘Ni és normal que un nen mati, ni és normal que un nen acumuli tan odi’

Avui és un dia trist, un dia en el que m’ha costat escriure aque­sta edi­to­r­ial. He estat pen­sant molt abans de posar-m’hi. Primer per escol­lir el tema, tot i que avui només hi ha un tema per fer-​la. Però és cert i no em fa ver­gonya reconèixer que avui m’ha costat escriure aque­sta edi­to­r­ial i m’ha costat en primer lloc perquè hem vis­cut un drama de molt a prop, a la Sagr­era. Nor­mal­ment aque­stes coses mai no passen aquí, i ahir va pas­sar. Quan passen a un altre país és més fàcil tro­bar expli­ca­cions super­fi­cials, però aquí és difer­ent. Aquí és un assumpte que toca moltes sen­si­bil­i­tats i de tothom.

I m’ha costat per una altra qüestió. I és que tam­poc em fa ver­gonya reconèixer que no sóc psicò­leg, ni psiquia­tra, ni jurista. Per tant se’m fa molt difí­cil poder jut­jar una situació com aque­sta. No sóc d’aquells a qui agrada opinar de tot i sobre tot.

 

El que sí que puc fer és trans­me­tre tota la nos­tra sol­i­dar­i­tat i força a las víc­times, als seus famil­iars i per­sones prop­eres. El que va pas­sar ahir va ser una des­grà­cia. Una des­grà­cia pun­tual. No crec que sigui un prob­lema de manca de segure­tat o de pèr­dua de val­ors de la soci­etat. I em costa molt d’imaginar com un nen ha pogut arribar a fer això, i espero que l’equip d’experts que estan trac­tant al nen arribin fins al final de la qüestió perquè els nens per defini­ció no tenen mal­dat. I no sé com fun­ciona això dels brots psicòtics, si és quel­com pun­tual o si s’hagués pogut detec­tar… El que és evi­dent és que en alguna cosa hem fal­lat amb aquest nen, que no l’hem sabut escoltar o donar-​li l’atenció que mereix. I també s’ha con­ver­tit en víc­tima, amb una pen­itèn­cia que arrossegarà al llarg de la seva vida.

 

El pro­fes­sor de gim­nàs­tica que va acon­seguir calmar-​lo explica avui a El Per­iódico que l’agressor “es va ensor­rar, el vaig abraçar i es va a posar a plo­rar com el nen que és”. És un mag­nífic tit­u­lar i és que en una soci­etat com la nos­tra no és nor­mal que un nen mati i ho con­dem­nem, tam­poc és nor­mal que un nen acu­muli tan odi, i ens hau­rem de pre­gun­tar el per què. I no nos­altres, això ja ho faran els experts que ate­nen al menor i desitjo de tot cor que el puguin curar. A nos­altres ens toca anal­itzar amb respecte i trans­me­tre tot l’escalf i sol­i­dar­i­tat a les víc­times, a les famílies i a tots els alumnes i pro­fes­sors d’un bon insti­tut que porta anys fent molt bona feina, i que en con­tin­uarà fent ara més que mai.

www.ericbertran.cat
@ericbertran