- Publicitat -
Avui és un dia trist, un dia en el que m’ha costat escriure aquesta editorial. He estat pensant molt abans de posar-m’hi. Primer per escollir el tema, tot i que avui només hi ha un tema per fer-la. Però és cert i no em fa vergonya reconèixer que avui m’ha costat escriure aquesta editorial i m’ha costat en primer lloc perquè hem viscut un drama de molt a prop, a la Sagrera. Normalment aquestes coses mai no passen aquí, i ahir va passar. Quan passen a un altre país és més fàcil trobar explicacions superficials, però aquí és diferent. Aquí és un assumpte que toca moltes sensibilitats i de tothom.
I m’ha costat per una altra qüestió. I és que tampoc em fa vergonya reconèixer que no sóc psicòleg, ni psiquiatra, ni jurista. Per tant se’m fa molt difícil poder jutjar una situació com aquesta. No sóc d’aquells a qui agrada opinar de tot i sobre tot.
El que sí que puc fer és transmetre tota la nostra solidaritat i força a las víctimes, als seus familiars i persones properes. El que va passar ahir va ser una desgràcia. Una desgràcia puntual. No crec que sigui un problema de manca de seguretat o de pèrdua de valors de la societat. I em costa molt d’imaginar com un nen ha pogut arribar a fer això, i espero que l’equip d’experts que estan tractant al nen arribin fins al final de la qüestió perquè els nens per definició no tenen maldat. I no sé com funciona això dels brots psicòtics, si és quelcom puntual o si s’hagués pogut detectar… El que és evident és que en alguna cosa hem fallat amb aquest nen, que no l’hem sabut escoltar o donar-li l’atenció que mereix. I també s’ha convertit en víctima, amb una penitència que arrossegarà al llarg de la seva vida.
El professor de gimnàstica que va aconseguir calmar-lo explica avui a El Periódico que l’agressor “es va ensorrar, el vaig abraçar i es va a posar a plorar com el nen que és”. És un magnífic titular i és que en una societat com la nostra no és normal que un nen mati i ho condemnem, tampoc és normal que un nen acumuli tan odi, i ens haurem de preguntar el per què. I no nosaltres, això ja ho faran els experts que atenen al menor i desitjo de tot cor que el puguin curar. A nosaltres ens toca analitzar amb respecte i transmetre tot l’escalf i solidaritat a les víctimes, a les famílies i a tots els alumnes i professors d’un bon institut que porta anys fent molt bona feina, i que en continuarà fent ara més que mai.
www.ericbertran.cat
@ericbertran
Publicitat
