Divendres, 25 de juny de 2021 - Edició 1064
La República

‘Ni és normal que un nen mati, ni és normal que un nen acumuli tan odi’

Avui és un dia trist, un dia en el que m’ha costat escriure aque­sta edi­to­r­ial. He estat pen­sant molt abans de posar-m’hi. Primer per escol­lir el tema, tot i que […]

Èric Bertran
Èric Bertran 21/04/2015
Avui és un dia trist, un dia en el que m’ha costat escriure aque­sta edi­to­r­ial. He estat pen­sant molt abans de posar-m’hi. Primer per escol­lir el tema, tot i que avui només hi ha un tema per fer-​la. Però és cert i no em fa ver­gonya reconèixer que avui m’ha costat escriure aque­sta edi­to­r­ial i m’ha costat en primer lloc perquè hem vis­cut un drama de molt a prop, a la Sagr­era. Nor­mal­ment aque­stes coses mai no passen aquí, i ahir va pas­sar. Quan passen a un altre país és més fàcil tro­bar expli­ca­cions super­fi­cials, però aquí és difer­ent. Aquí és un assumpte que toca moltes sen­si­bil­i­tats i de tothom.

I m’ha costat per una altra qüestió. I és que tam­poc em fa ver­gonya reconèixer que no sóc psicò­leg, ni psiquia­tra, ni jurista. Per tant se’m fa molt difí­cil poder jut­jar una situació com aque­sta. No sóc d’aquells a qui agrada opinar de tot i sobre tot.

 
El que sí que puc fer és trans­me­tre tota la nos­tra sol­i­dar­i­tat i força a las víc­times, als seus famil­iars i per­sones prop­eres. El que va pas­sar ahir va ser una des­grà­cia. Una des­grà­cia pun­tual. No crec que sigui un prob­lema de manca de segure­tat o de pèr­dua de val­ors de la soci­etat. I em costa molt d’imaginar com un nen ha pogut arribar a fer això, i espero que l’equip d’experts que estan trac­tant al nen arribin fins al final de la qüestió perquè els nens per defini­ció no tenen mal­dat. I no sé com fun­ciona això dels brots psicòtics, si és quel­com pun­tual o si s’hagués pogut detec­tar… El que és evi­dent és que en alguna cosa hem fal­lat amb aquest nen, que no l’hem sabut escoltar o donar-​li l’atenció que mereix. I també s’ha con­ver­tit en víc­tima, amb una pen­itèn­cia que arrossegarà al llarg de la seva vida.
 
El pro­fes­sor de gim­nàs­tica que va acon­seguir calmar-​lo explica avui a El Per­iódico que l’agressor “es va ensor­rar, el vaig abraçar i es va a posar a plo­rar com el nen que és”. És un mag­nífic tit­u­lar i és que en una soci­etat com la nos­tra no és nor­mal que un nen mati i ho con­dem­nem, tam­poc és nor­mal que un nen acu­muli tan odi, i ens hau­rem de pre­gun­tar el per què. I no nos­altres, això ja ho faran els experts que ate­nen al menor i desitjo de tot cor que el puguin curar. A nos­altres ens toca anal­itzar amb respecte i trans­me­tre tot l’escalf i sol­i­dar­i­tat a les víc­times, a les famílies i a tots els alumnes i pro­fes­sors d’un bon insti­tut que porta anys fent molt bona feina, i que en con­tin­uarà fent ara més que mai.

www.ericbertran.cat
@ericbertran