Són homes de paraula, i no dubto que compliran la seva promesa fins a les darreres conseqüències: ha passat el 31 de desembre, i no tenim nou model de finançament. El termini legal per tenir-lo era el 9 d’agost, però van donar un període de gràcia, fins al 31 de desembre. El termini s’ha exhaurit, seguim sense nou model de finançament, l’espoli continua, el nou Estatut s’incompleix…
Montilla va dir que si no hi havia nou finançament el 31 de desembre res no seria igual. Va ser un ultimàtum en tota regla. Per altra banda, Puigcercós va amenaçar de plantar-se. Són homes d’estat, d’estat català, amb sentit de la responsabilitat. No parlen per parlar, no fan amenaces que no poden complir, i van ser molt clars.
Desconec l’abast de la reacció. Suposo que la discreció és necessària per agafar per sorpresa a l’enemic. No dubto però que la resposta serà immediata, en hores o dies, i que estarà a l’alçada de l’agressió institucional que suposa incomplir l’Estatut i perpetuar l’espoli. Tampoc no dubto que serà contundent. Mitjans no els en falten.
Faig temps. Suposo que d’un moment a l’altre ens diran què hem de fer. Escolto el Cant dels Maulets.
