Diumenge, 31 de maig de 2020 - Edició 675
La República

Mireia Aixalà de la Memòria dels cargols a les de l’hoquei

“La veritat és que ara mateix la realitat és tan bèstia que se’m fa difícil parlar d’això, l’únic que espero és que no s’aprofiti aquesta situació per fer política partidista,” […]

Mireia Guilera
Mireia Guilera 15/04/2020

“La veritat és que ara mateix la realitat és tan bèstia que se’m fa difícil parlar

d’això, l’únic que espero és que no s’aprofiti aquesta situació per fer política

partidista,”

 

Mireia Aixalà, actriu, l’hem pogut veure a: “La memòria dels cargols”, “Lo

Cartanyà” ,“Temps de Silenci”, entre d’altres series de TV3 i actualment la

podem veure a la sèrie “Les de l’hoquei”, on interpreta la Silvia Ballart.

Us he de confessar que soc admiradora de la Mireia des de fa molt de temps

i que tractar amb ella ha estat tot un luxe.

 

  Sempre has volgut ser actriu ? 

No recordo el moment exacte en el que vaig decidir ser actriu, però jo diria

que des de sempre. El primer cop que ho vaig dir en veu alta, i ho recordo

perfectament, tenia 5 anys, jugàvem a classe a dir què seriem de grans, jo

encara no sabia ben bé què volia dir ser actriu així que la meva resposta va

ser que faria pel·lícules, ningú em va prendre gaire seriosament, però jo ho

tenia claríssim.

 

–   Què et van dir el teus pares quan els vas dir que volies ser actriu ? 

Tinc els millors pares del món, quan tenia 18 anys i els hi havia de dir que no

volia anar a la Universitat, que el que volia era estudiar teatre, estava una

mica preocupada, la meva família no tenia cap relació amb aquest món i no

sabia com reaccionarien però em van dir que si era el que realment volia ho

havia de provar i que em recolzarien en tot i així ho han fet sempre. Els

estimo moltíssim i els hi estic súper agraïda!

 

–     Recordes com vas gastar el teu primer sou de manera professional com

actriu ? 

Si, que ho recordo… La meva idea era fer un viatge a l’altra punta del món,

però no sé com, vaig acabar anat cinc dies de vacances a Mallorca…

 

Com va ser l’experiència de treballar amb Dagoll Dagom a “La memòria

dels Cargols ? 

Què vas aprendre? quins records en tens ?

Ho recordo amb una sensació de felicitat absoluta. Els Dagoll són com una

família, i l’equip de rodatge ens va convertir en un membre més d’aquesta

família, i tot i que va ser un rodatge molt intens, treballàvem totes les hores

del dia i més, l’ambient era increïble. Vaig aprendre moltíssim tant a nivell

professional com humà, els meus companys eren un regal, tots i cadascun,

em van cuidar i ajudar moltíssim i vaig ser molt feliç. I a més vaig tenir la

immensa sort de conèixer i treballar al costat de l’Àngels Poch, la padrina,

una persona i una actriu espectacular. Era una de les primeres coses que

feia i no vaig poder començar millor!

 

Parlem de “Lo Cartanyà ? què et va fer decidir per acceptar el personatge de

Tilda a la sèrie ? 

Tota la meva família és de Juneda, un poble genial de Lleida, així que quan

em van proposar treballar en una sèrie que passava a Lleida i on es parlava

català occidental no ho vaig dubtar ni un segon. A més era un projecte molt

esbojarrat, cosa que m’encanta i es rodava en format sitcom, amb públic en

directe o sigui que tenia la possibilitat de fer alhora teatre i televisió, dos

formats que m’apassionen. Ha sigut un dels projectes més divertits en els

que he treballat i molt transformador a nivell personal

 

-Què et resulta més fàcil fer riure o fer plorar ? 

Personalment crec que no hi ha massa diferència entre una cosa i una altra.

Vull dir que quan començo a treballar un personatge, ho faig sempre de la

mateixa manera, intentant trobar la veritat del que li passa, escoltant a

l’altre…. Després la història i les situacions són les que faran que la gent

s’emocioni o no, que rigui o no.

 

Actualment et podem veure a la sèrie de TV3 “Les de l´hoquei”, com et va

arribar la proposta del personatge ? 

Em va trucar la Gisela Krein, la directora de càsting, per oferir-me el paper.

Em va semblar una proposta molt interessant i tot un repte perquè mai abans

havia fet de mare en la ficció, i estic feliç perquè tinc dos fills, la Mireia Oriol

( Lorena ) i el Nil Cardoner ( Oscar)  que són uns cracks, i no és amor de

mare, és pura objectivitat

 

En què us assembleu la Silvia i la Mireia?

La Silvia, el meu personatge a “Les de l’hoquei”, és una persona forta, amb

una energia brutal, valenta, lluitadora, les ha passat molt putes però gairebé

mai perd l’alegria ni l’optimisme, és molt empàtica, capaç de fer qualsevol

cosa per la gent que estima i potser un pel massa impulsiva. Diria que en el

que ens assemblem més és en l’empatia, de la resta m’agradaria ser més

com la Silvia, encara no ho he aconseguit però hi vaig anant, n’estic aprenent

molt d’ella!

 

– Creus que sèries com “Les de l’hoquei” fomenten el feminisme ? 

Suposo que si, però crec que el que la fa especial és que és una sèrie

creada exclusivament per noies, on les protagonistes son exclusivament

noies i les trames giren entorn d’elles i no dels personatges masculins i això

no acostuma a passar. I diria que per això ha triomfat entre el públic femení

més jove, perquè parla des del seu punt de vista i s`hi senten absolutament

reflectides, parla d’elles i des d’elles.

 

Ets molt exigent ? com actriu i com a espectadora ? 

Jo diria que soc més exigent com a actriu que com a espectadora. Soc

bastant insegura i em costa molt estar del tot satisfeta amb la meva feina,

sempre penso que es podria fer millor. Però diria que és una cosa que ens

passa a la majoria dels actors.

 

-T’atreviries a dirigir un espectacle ? 

Sempre havia tingut clar que no, soc molt indecisa, això ja ho he dit, i crec

que seria una directora fatal, però aquest estiu vaig a anar a Cozumel, una

illa del Carib, a vegades la vida et fa aquests regals, a donar un curs de

teatre i allà dirigint als alumnes, vaig pensar que era bastant divertit i

interessant i que no estaria malament intentar-ho. De fet el primer dia de

confinament havíem de començar a assajar un projecte on feia d’ajudant de

direcció, però per ara no ha pogut ser, o sigui que encara no sé si

m’agradaria o no. De totes maneres tinc claríssim que si hagués de triar, em

quedaria fent d’actriu.

 

– Com creus que afectarà la crisi del Covid 19 a la cultura ? 

La cultura, abans de tot això, ja era un sector molt precari, o sigui que suposo

que serem un dels sectors que patirem més aquesta crisi, no confio gaire en

els polítics, mai han mostrat massa interès per la cultura, no ho sé, potser no

els hi agrada que la gent pensi. Però vull ser optimista, potser si que he

après alguna cosa de la Silvia i pensar que tot això servirà per remoure

consciències i perquè ens n’adonem de la importància de tenir una bona

sanitat pública, una bona educació pública i uns bons serveis públics en

general i que també s’ha de cuidar la cultura perquè és imprescindible per

tenir una societat de gent educada, culta, lliure feliç i sana. I no només això,

imaginem aquest confinament sense llibres, sense música, sense cinema…

potser sobreviuríem, però amb una tristesa i una buidor absolutes. Potser soc

massa optimista, però vull pensar que ens en sortirem.

 

Com portes el confinament ? com és el teu dia a dia ? 

El confinament el porto, afortunadament, en bona companyia i imagino que

més o menys com tothom. Intento anar dia a dia amb paciència i optimisme i

fer coses que em facin feliç, encara que a moments és difícil perquè tot

plegat és molt trist, hi ha gent que ho està passant molt malament i l’angoixa

sempre acaba apareixent. Però faig ioga com una boja, xats amb la gent que

estimo, que em donen la vida, i cada dia a les 8 sortim a aplaudir a tots

aquells que s’ho estan currant tant per treure’ns d’aquest forat, és un gest

petit però el trobo molt emocionant i em dona esperança i a més hi ha el

senyor del jersei taronja que cada dia quan acaba l’aplaudiment ens fa un crit

d’ànims per aguantar un dia més, només tinc ganes de poder sortir al carrer

per trobar-lo i abraçar-lo.

 

Quin consell els donaries a totes aquelles persones que volen ser actors i

actrius ? 

No m’agrada gaire donar consells, però els hi diria que s’ho pensessin bé i

que si realment és la seva passió, doncs endavant. Crec que el més

important es formar-se i ser molt curiós i veure molt teatre, cinema i series,

que també et donen moltes eines per aprendre. I si realment és el que vols

fer, no llençar mai la tovallola, hi haurà moments molt durs, però també

d’altres de molt feliços.

 

Com veus la situació entre Catalunya i Espanya de quina manera us afecta

als actors ?

La veritat és que ara mateix la realitat és tan bèstia que se’m fa difícil parlar

d’això, l’únic que espero és que no s’aprofiti aquesta situació per fer política

partidista, ni per retallar drets i llibertats i que quan tot això passi es pugui

tornar a parlar de tot, sense empresonar les idees i deixant que la gent

decideixi lliurement. Però suposo que torno a ser massa optim

 

Fotografia cedida per : Mireia Aixalà

Relacionats