“La veritat és que ara mateix la realitat és tan bèstia que se’m fa difícil parlar
d’això, l’únic que espero és que no s’aprofiti aquesta situació per fer política
partidista,”
Mireia Aixalà, actriu, l’hem pogut veure a: “La memòria dels cargols”, “Lo
Cartanyà” ,“Temps de Silenci”, entre d’altres series de TV3 i actualment la
podem veure a la sèrie “Les de l’hoquei”, on interpreta la Silvia Ballart.
Us he de confessar que soc admiradora de la Mireia des de fa molt de temps
i que tractar amb ella ha estat tot un luxe.
– Sempre has volgut ser actriu ?
No recordo el moment exacte en el que vaig decidir ser actriu, però jo diria
que des de sempre. El primer cop que ho vaig dir en veu alta, i ho recordo
perfectament, tenia 5 anys, jugàvem a classe a dir què seriem de grans, jo
encara no sabia ben bé què volia dir ser actriu així que la meva resposta va
ser que faria pel·lícules, ningú em va prendre gaire seriosament, però jo ho
tenia claríssim.
– Què et van dir el teus pares quan els vas dir que volies ser actriu ?
Tinc els millors pares del món, quan tenia 18 anys i els hi havia de dir que no
volia anar a la Universitat, que el que volia era estudiar teatre, estava una
mica preocupada, la meva família no tenia cap relació amb aquest món i no
sabia com reaccionarien però em van dir que si era el que realment volia ho
havia de provar i que em recolzarien en tot i així ho han fet sempre. Els
estimo moltíssim i els hi estic súper agraïda!
– Recordes com vas gastar el teu primer sou de manera professional com
actriu ?
Si, que ho recordo… La meva idea era fer un viatge a l’altra punta del món,
però no sé com, vaig acabar anat cinc dies de vacances a Mallorca…
– Com va ser l’experiència de treballar amb Dagoll Dagom a “La memòria
dels Cargols ?
Què vas aprendre? quins records en tens ?
Ho recordo amb una sensació de felicitat absoluta. Els Dagoll són com una
família, i l’equip de rodatge ens va convertir en un membre més d’aquesta
família, i tot i que va ser un rodatge molt intens, treballàvem totes les hores
del dia i més, l’ambient era increïble. Vaig aprendre moltíssim tant a nivell
professional com humà, els meus companys eren un regal, tots i cadascun,
em van cuidar i ajudar moltíssim i vaig ser molt feliç. I a més vaig tenir la
immensa sort de conèixer i treballar al costat de l’Àngels Poch, la padrina,
una persona i una actriu espectacular. Era una de les primeres coses que
feia i no vaig poder començar millor!
–Parlem de “Lo Cartanyà ? què et va fer decidir per acceptar el personatge de
Tilda a la sèrie ?
Tota la meva família és de Juneda, un poble genial de Lleida, així que quan
em van proposar treballar en una sèrie que passava a Lleida i on es parlava
català occidental no ho vaig dubtar ni un segon. A més era un projecte molt
esbojarrat, cosa que m’encanta i es rodava en format sitcom, amb públic en
directe o sigui que tenia la possibilitat de fer alhora teatre i televisió, dos
formats que m’apassionen. Ha sigut un dels projectes més divertits en els
que he treballat i molt transformador a nivell personal
-Què et resulta més fàcil fer riure o fer plorar ?
Personalment crec que no hi ha massa diferència entre una cosa i una altra.
Vull dir que quan començo a treballar un personatge, ho faig sempre de la
mateixa manera, intentant trobar la veritat del que li passa, escoltant a
l’altre…. Després la història i les situacions són les que faran que la gent
s’emocioni o no, que rigui o no.
–Actualment et podem veure a la sèrie de TV3 “Les de l´hoquei”, com et va
arribar la proposta del personatge ?
Em va trucar la Gisela Krein, la directora de càsting, per oferir-me el paper.
Em va semblar una proposta molt interessant i tot un repte perquè mai abans
havia fet de mare en la ficció, i estic feliç perquè tinc dos fills, la Mireia Oriol
( Lorena ) i el Nil Cardoner ( Oscar) que són uns cracks, i no és amor de
mare, és pura objectivitat
– En què us assembleu la Silvia i la Mireia?
La Silvia, el meu personatge a “Les de l’hoquei”, és una persona forta, amb
una energia brutal, valenta, lluitadora, les ha passat molt putes però gairebé
mai perd l’alegria ni l’optimisme, és molt empàtica, capaç de fer qualsevol
cosa per la gent que estima i potser un pel massa impulsiva. Diria que en el
que ens assemblem més és en l’empatia, de la resta m’agradaria ser més
com la Silvia, encara no ho he aconseguit però hi vaig anant, n’estic aprenent
molt d’ella!
– Creus que sèries com “Les de l’hoquei” fomenten el feminisme ?
Suposo que si, però crec que el que la fa especial és que és una sèrie
creada exclusivament per noies, on les protagonistes son exclusivament
noies i les trames giren entorn d’elles i no dels personatges masculins i això
no acostuma a passar. I diria que per això ha triomfat entre el públic femení
més jove, perquè parla des del seu punt de vista i s`hi senten absolutament
reflectides, parla d’elles i des d’elles.
–Ets molt exigent ? com actriu i com a espectadora ?
Jo diria que soc més exigent com a actriu que com a espectadora. Soc
bastant insegura i em costa molt estar del tot satisfeta amb la meva feina,
sempre penso que es podria fer millor. Però diria que és una cosa que ens
passa a la majoria dels actors.
-T’atreviries a dirigir un espectacle ?
Sempre havia tingut clar que no, soc molt indecisa, això ja ho he dit, i crec
que seria una directora fatal, però aquest estiu vaig a anar a Cozumel, una
illa del Carib, a vegades la vida et fa aquests regals, a donar un curs de
teatre i allà dirigint als alumnes, vaig pensar que era bastant divertit i
interessant i que no estaria malament intentar-ho. De fet el primer dia de
confinament havíem de començar a assajar un projecte on feia d’ajudant de
direcció, però per ara no ha pogut ser, o sigui que encara no sé si
m’agradaria o no. De totes maneres tinc claríssim que si hagués de triar, em
quedaria fent d’actriu.
– Com creus que afectarà la crisi del Covid 19 a la cultura ?
La cultura, abans de tot això, ja era un sector molt precari, o sigui que suposo
que serem un dels sectors que patirem més aquesta crisi, no confio gaire en
els polítics, mai han mostrat massa interès per la cultura, no ho sé, potser no
els hi agrada que la gent pensi. Però vull ser optimista, potser si que he
après alguna cosa de la Silvia i pensar que tot això servirà per remoure
consciències i perquè ens n’adonem de la importància de tenir una bona
sanitat pública, una bona educació pública i uns bons serveis públics en
general i que també s’ha de cuidar la cultura perquè és imprescindible per
tenir una societat de gent educada, culta, lliure feliç i sana. I no només això,
imaginem aquest confinament sense llibres, sense música, sense cinema…
potser sobreviuríem, però amb una tristesa i una buidor absolutes. Potser soc
massa optimista, però vull pensar que ens en sortirem.
– Com portes el confinament ? com és el teu dia a dia ?
El confinament el porto, afortunadament, en bona companyia i imagino que
més o menys com tothom. Intento anar dia a dia amb paciència i optimisme i
fer coses que em facin feliç, encara que a moments és difícil perquè tot
plegat és molt trist, hi ha gent que ho està passant molt malament i l’angoixa
sempre acaba apareixent. Però faig ioga com una boja, xats amb la gent que
estimo, que em donen la vida, i cada dia a les 8 sortim a aplaudir a tots
aquells que s’ho estan currant tant per treure’ns d’aquest forat, és un gest
petit però el trobo molt emocionant i em dona esperança i a més hi ha el
senyor del jersei taronja que cada dia quan acaba l’aplaudiment ens fa un crit
d’ànims per aguantar un dia més, només tinc ganes de poder sortir al carrer
per trobar-lo i abraçar-lo.
– Quin consell els donaries a totes aquelles persones que volen ser actors i
actrius ?
No m’agrada gaire donar consells, però els hi diria que s’ho pensessin bé i
que si realment és la seva passió, doncs endavant. Crec que el més
important es formar-se i ser molt curiós i veure molt teatre, cinema i series,
que també et donen moltes eines per aprendre. I si realment és el que vols
fer, no llençar mai la tovallola, hi haurà moments molt durs, però també
d’altres de molt feliços.
– Com veus la situació entre Catalunya i Espanya de quina manera us afecta
als actors ?
La veritat és que ara mateix la realitat és tan bèstia que se’m fa difícil parlar
d’això, l’únic que espero és que no s’aprofiti aquesta situació per fer política
partidista, ni per retallar drets i llibertats i que quan tot això passi es pugui
tornar a parlar de tot, sense empresonar les idees i deixant que la gent
decideixi lliurement. Però suposo que torno a ser massa optim
Fotografia cedida per : Mireia Aixalà
