Com els va explicar ahir en Guifré, el Brexit és realitat i els guanyadors del referèndum ara no saben què fer amb la victòria. A l’alba del dia Brexit + 1 hi ha regnat el desconcert, com era d’esperar, però el Regne Unit segueix existint com si no hagués passat res. Els canvis aniran venint, i el primer de tots serà el que ja promou Nicola Sturgeon: el segon referèndum d’independència escocès. La primera ministra escocesa, a més, ha dit que iniciarà relacions bilaterals directes amb la UE per no deixar els escocesos fora. Ara els polítics britànics han de digerir els resultats i la Unió Europea, a banda de demanar als illencs que accelerin la desconnexió, han d’encetar el que la ciutadania realment els ha demanat: una reflexió molt profunda. La Unió Europea tal i com està concebuda a data d’avui no funciona, i la crisi dels darrers anys ho ha evidenciat.
Què és la democràcia? La humanitat s’ha passat milers d’anys intentant respondre aquesta pregunta des del pla teòric com des del pràctic. Necessitaríem diversos toms per donar una aproximació lògica, així que respondrem una pregunta més fàcil: què no és democràcia?
No és democràcia que el president d’un govern digui que “En el proceso de negociación, el marco jurídico se mantiene. Ciudadanos y empresas seguirán teniendo los mismos derechos y deberes”. A Mariano Rajoy li interessa que Espanya segueixi a la Unió ja que és beneficiària de les ajudes. Malauradament s’instal·la en el discurs de la por quan Catalunya planteja la independència a través d’un referèndum com aquest.
Encara és menys demòcrata que Pedro Sánchez afirmi que: “Los referéndums trasladan a la ciutadania problemes que tienen que ser resueltos por los políticos”. O això “Esto ocurre cuando se consulta a la ciutadania”. El Lluís XIV de pa sucat amb oli encara ha anat més enllà: “Tenemos que vacunar-nos frente al nacionalismo y el populismo para construir una Europa más avanzada” i finalment: “Ya estamos viendo qué pasa con los referéndums”.
No se sorprenguin, la interpretació del concepte de democràcia sui generis ja ve de lluny. A les darreries del segle XX, el Regne d’Espanya va tenir un president , Felipe González, del partit dels socialistes que ahir va opinar, també sobre el Brexit: “David Cameron incendió la casa para salvar los muebles y ahora está sin casa y sin muebles”. Mentrestant, Miquel Iceta consumia divendres la campanya ballant amb Meritxell Batet altra vegada el Don’t stop me now, a veure si cau algun vot extra i eviten el sorpasso lila.
Però a vostès, fidels seguidors del Dietari, aquestes declaracions no els deuen sorprendre gens. Aquests partits polítics n’han arribat a dir de més grosses quan s’han referit a nosaltres. Ens han arribat a comparar amb totes les dictadures possibles, menys amb la de Franco; sempre se n’obliden d’ell, i això que alguns l’han viscut de molt a prop. Ignasi Guardans, provocador insaciable, deia: “Y es un dia para repetirlo alto y claro en España: el futuro de un país no se debe jugar en un referéndum. No. Nunca. Nunca. Nunca”. “La genètica sempre acaba triomfant”, era una de les múltiples respostes (la d’Albert Cuesta en aquest cas), que va rebre.
Però de totes, l’opinió que ens ha agradat més, sempre és la menys previsible. En aquest cas la d’una dirigent d’un partit que gairebé ja no és partit. Marta Ribas, d’ICV, confluïda en el Podemos català, es llençava a la piscina sense parar-s’hi a pensar més: “Preocupant miopia política d'indepes catalans q avui s'alineen amb la ultradreta europea. Pel bé de tot@s, penseu-hi”. La resposta que ha rebut per part de tothom ha estat tal, que de ben segur que s’ho pensarà abans de tornar a dir una bajanada com aquesta un altre cop.
I és que demà hi ha unes eleccions generals. Bé, de fet demà repetim unes eleccions generals, i hi ha gent que creu que unes eleccions democràtiques es poden guanyar de qualsevol manera, des de l’emissió de proclames feixistoides, fins a la vulgar rapinya carronyaire. Tot això és el que trobem quan ens endinsem a la selva de la ‘democràcia espanyola’, i és per això que demà, com sempre, tornarem a emprendre la via lliure cap a la Independència.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
