Aquest passat 29 d’abril es compleix mig any de tota una gesta, d’un cas insòlit que fora bo no oblidar.
El 29 d’octubre de 2017, coincidint amb la Diada de Sant Narcís, un dia després de l'entrada en vigor de l'article 155 de la Constitució espanyola i dos dies després de la proclamació de la República Catalana, el Girona FC va guanyar al Real Madrid CF per 2 gols a 1. I jugant millor. Feia 27 anys que el Madrid no perdia amb un equip debutant. David contra Goliat.
“La victòria del Girona FC sobre un dels grans equips del món és tot un exemple i un referent per a moltes situacions” piulava el president Puigdemont després de la victòria a Montilivi, mentre preparava el camí a l’exili. Efectivament.
Certament existien molts indicadors que ens poden portar a fer paral·lelismes entre aquell partit de futbol i l’actualitat política. Cal recordar que qui va fer un paral·lelisme futbolístic del procés pels volts del mes d’agost, un parell de mesos abans d’aquest partit, fou la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, quan va comentar al diputat Jordi Xuclà que el PP guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culminés del primer d’octubre.
En aquest cas, es referia que el Gobierno de Madrid apallissaria per aquesta diferència de gols al Govern de la Generalitat de Barcelona. Ara bé, exisitia un conflicte real que trascendia aquell partit, entre la ciutat de Madrid i la ciutat de Girona, que poques vegades s’ha analitzat, eclipsat per la clàssica rivalitat Barcelona-Madrid.
Una capital amb tota la força d’un Estat al darrere, contra una ciutat que fa temps que ha “desconectat” de Madrid capital. Girona, des de fa temps, s’ha convertit en el bastió de l’independentisme català. Girona és la provincia catalana on les forces catalanistes i independentistes sempre han tret més rèdit electoral i i on l’iconografia independentista és més palpable als carrers i balcons dels pobles. De fet, des de fa molt de temps, una gran part dels gironins vivim en el nostre propi ecosistema cultural i nacional i veiem a Espanya com un Estat antic i caduc, en temps de descompte. Girona va ser la primera ciutat en despenjar la bandera espanyola dels dos edificis oficials.
No obstant, a Girona sempre s’ha respirat tranquil·litat, respecte i convivència. Tant en l’afició del Girona FC com en els carrers de la ciutat, ja fa temps que conviuen tranquil·lament la bandera estelada -que hi predomina- seguida per l’espanyola i la senyera. L’afició del Girona FC és molt diversa i la pluja de banderes és habitual al camp de Montilivi. No ha existit mai cap problema de convivència en aquest sentit i en aquell partit –dos dies després de declarar la independència de Catalunya- es va tornar a demostrar. Cal recordar que els “mitjans de comunicació” espanyols titllaven de “gran incertesa” la celebració d’aquell partit perquè hi havia una “alerta màxima” de seguretat i molts van sumar-se a la proposta de suspendre el partit. Fins i tot el Madrid va fer el desplaçament sense el seu autobús oficial, per acabar d’arrodonir la psicosi. Com sempre, intentant crear conflicte allà on no n'hi ha.
Som un país cívic. On són els colpistes radicals que havien de posar en perill el partit? En aquell encontre no es va registrar ni el més mínim incident. Molts cops, la partida només la vol evitar Madrid perquè sap que té les de perdre.
Perquè el relat de l’1 d’octubre al Principat, malgrat tota la força bruta de l'Estat, el vàrem guanyar guanyar per 2 a 1, com aquell simbòlic partit del 29-O. Vam guanyar el referéndum de l’1 d’octubre i vàrem proclamar la República Catalana, mentre Madrid ja havia marcat el seu únic gol abans de la mitja part -l’1 d’octubre- aplicant l’article 155 d’amagat, saltant-se unes quantes lleis de la sacrosanta Constitució espanyola.
Caldrà veure quin és el resultat a Montilivi la propera propera temporada. No tinc cap dubte que tornarem a jugar millor que a Madrid, com en aquell simbòlic partit, tornarem a vèncer i, aquest cop si, farem efectiva la República Catalana.
Un cop encetat aquest Procés Constituent m’agradaria fer una reflexió. Si Madrid, bastió de l’unionisme, és la capital d’Espanya, crec que Girona, bastió de l’independentisme, seria ideal que ho fos de la nova República Catalana.
PD: No facin gaire cas d’aquest article perquè és una mica anticonstitucional. Ja saben que, segons el president de la Federació Espanyola de Futbol, el senyor Tebas, política i futbol no es poden barrejar. Sí, el mateix senyor que afirma que s’hauria d’aplicar el 155 a la Copa del Rei i que assiteix a les manifestacions convocades per Societat Civil Catalana amb una bandera espanyola.
© Guillem Valls ; Twitter: @Guillem_Valls_ ; Blog personal: https://www.compolcat.cat/
