Cas real (i un punt dramàtic) d’un bon amic: té una empresa industrial que fa la major part de les vendes a l’estranger. Això li provoca un IVA negatiu, és a dir, l’estat li ha de retornar IVA que ell ha pagat i no ha cobrat. És llei. Ho fa? Doncs no, en un moment complicat com l’actual (l’empresa està en pèrdues), l’estat encara no li ha retornat l’IVA dels anys 2007 i 2008 (més d’un milió d’euros cada any) i diu que li compensarà amb altres impostos que ha de pagar a partir d’ara (és a dir, trigarà uns quants anys a recuperar uns diners que són seus, entre altres raons perquè l’IVA sempre li sortirà negatiu). És a dir, una empresa en pèrdues i per tant amb encara més dificultats per aconseguir finançament bancari, té problemes de liquidesa… perquè l’estat no compleix la llei! Per rematar-ho, el 50% de les seves vendes a l’estat espanyol són a l’administració pública que, quan paga (!), paga a 180 dies.
OK a gastar bé i no-OK a malgastar. Però sobretot OK a que les administracions públiques, abans de fer res, facin el que han de fer: complir la llei, i fer-ho de forma ràpida i eficient. I abans de comprometre més diners en no sé quina nova proposta, que l’estat pagui els seus deutes pendents amb les empreses. Sentit comú, no?
