Contra la immersió lingüística, que es practica des del curs 83/84 a Catalunya per afavorir l'aprenentatge a l'escola de la llengua pròpia però feble en un entorn bilingüe, amb tot l'èxit demostrable, la Junta de Andalucía s'ha tret de la màniga un subsidi, diuen, perquè els andalusos residents aquí no s'oblidin de les seves arrels. Fins i tot les entitats andaluses que aquí desenvolupen la seva activitat amb tota llibertat i normalitat s'han posat les mans al cap i diuen que no calia. Si que aquesta bestiesa ha estat imposada alli per Vox, pero a aquesta formació els vots dels andalusos li van propiciar la entrada a les seves institucions, i ara no ha de sorprendre ningú els seus disbarats… Principalment als andalusos perquè és on és perquè un gruix prou representatiu de gent resident allí pensa això, o si més no, ho comparteix i ho beneeix.
Ara bé, algú es pot imaginar que passaria si, per la mateixa regla de tres, la Generalitat dotés un fons perquè els catalans residents a Andalusia, i a qualsevol lloc fora de Catalunya, “no oblidin les seves d'arrels”…
És exactament el mateix, no ?.
Ah, i amb una partida explícita per aquest concepte, a càrrec dels Pressupostos a presentar a l'Estat, i amb els mateixos vots en contra que, segurament, haurà tingut la llei a la Junta de Andalucía.
De la manera que pinta tot, no cal dubtar que passaria el mateix que amb les campanyes, o boicots amb tota regla, que s'han fet per no comprar productes d'origen català, efectuades amb tota impunitat, i quan s'ha intentat fer-ne una aquí cridant al consum de productes autòctons s'acaba en un jutjat.
I podríem anar fent semblances com, per exemple, els crits patriòtics “a por ellos” amb les delictives “miradas de odio”… Encara que, pensant-ho bé, més val acabar abans de caure en depressió.
