Cada any quan s'acosta el 12 d'octubre els nacionalistes espanyols es posen 'palote'. Per ells aquest Dia de la Hispanitat és el millor per sentir com al seu cap ressona aquella frase tan 'castiza' que resumeix molt bé d'on excreta la seva ideologia el nacionalisme hispà ranci de molts grupuscles d'ultradreta -i d'altres també de centre i d'esquerres. Una frase que eleva la intel·ligència d'aquell que la diu i dels que se senten representats amb aquesta: '¡Soy español, casi ná!' Darrere aquesta frase es poden dir moltes altres del mateix nivell de baixesa mental. Que si 'España es la nación más antigua de Europa', que si 'Yo soy español, español, español', que si 'España es una y no cincuenta y una'. En fi, molts reductes de la bravesa del poble hispànic que encara perdura en l'ADN de cada neandertal que aixeca com a símbol de la seva ignorància i curta intel·ligència una estanquera amb un pollastre al centre, però que ha contagiat aquelles persones que ara veuen com el seu país es trenca pel nord-est. I el problema no és que un se senti espanyol sinó el que comporta ser-ho, com ara que s'acceptin tots els assassinats que s'han comès a la nació més bel·licista de la història mundial -i la més antidemocràtica.
Des del meu tendre adoctrinament català infantil, passant per l'adoctrinament d'adolescència i arribant a la consciència adulta adoctrinada per uns professors que sempre m'han parlat en castellà -malgrat les classes de llengua catalana, només dues hores a la setmana d'un total de 30 hores lectives- puc manifestar un pensament molt gratificant per qualsevol persona que rebutja els genocidis: Me la sua la hispanitat! I és ben cert que me la sua, perquè mai he sentit aquest anhel d'anar a conquerir terres o descobrir civilitzacions per poder assassinar-los i robar les seves possessions per fer un MegaZara al bell mig de l'Amazonas. Mai he volgut matar a persones perquè no són com jo, no pensen com jo o no són del mateix color de pell que jo. Digueu-me estrany però fins i tot matar la mosca que volteja per la meva habitació em fa venir un neguit al cor que em deixa esmaperdut. Quin dret tinc en matar a una mosca? Doncs aquesta qüestió és la que he intentat resoldre a aquesta mosca i per això agafarem el DeLorean de Back To The Future per descobrir algunes matances de la història d'Espanya.
12 d'octubre de 1492, Colom arriba a Amèrica: Bé, el cert és que Colom pensava que anava seguint una ruta en sentit contrari a les Índies per demostrar que la Terra era rodona i no plana com es pensava en aquella època. També és cert que des de sempre s'ha desconegut quina era la nacionalitat de Colom, però el fet d'anar en contra de la majoria del pensament racional de la gent segurament el faci català, almenys de cor. Doncs aquí estem la mosca i jo, amb la tripulació de la Santa Maria -sempre he sigut molt beat, encara que sigui ateu. A Amèrica arriba el boig d'en Colom i veu una terra fèrtil, uns marrecs amb tapalls ('taparrabos') i una merda rata a la qual li posa el nom de Conillet d'Índies. En veure que havia arribat a una terra que no s'havia vist mai torna a Espanya per dir als Reis Catòlics les noves notícies. Amb aquest ADN conqueridor que tenen aquells que són de la nació més antiga d'Europa, carreguen 8.000 vaixells amb 40.000 soldats, 2.000 canons i un fotimer d'armes per anar a les terres descobertes per Colom i civilitzar els indígenes. Hem d'identificar que el que vol dir civilitzar els indígenes en aquell context és fer servir la tecnologia d'armament més puntera de l'època per practicar un genocidi a aquells que es defensen amb armes fetes a mà, com una puta llança o una merda espasa. Com podeu suposar la matança va ser descomunal i poc després els marrecs supervivents americans van servir de mà d'obra esclava per fer peces de roba per alguna de les marques que comprem en l'actualitat.
Procés d'independència de les colònies hispanoamericanes: Aquí estem altre cop la mosca i jo amb el DeLorean analitzant tots els processos d'independència de les colònies de l'Imperi en el qual no es posa el Sol. Ja a principis del segle XIX -després de més de 300 anys d'ocupació, casualment- es comença a viure tensió a les colònies hispanoamericanes perquè es té la certesa que s'emporten els recursos del seu país a la metròpoli ibèrica. Amb aquest i d'altres motius comença la primera onada de moviments d'independència, que seran respostes per l'Imperi Espanyol dialogant a base de fusells i carabines. Entre 1809 i 1830 ja s'han independitzat Paraguay, Argentina, Xile, Uruguay, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia, Veneçuela, Panamà, Nicaragua, Honduras, El Salvador, Guatemala i Mèxic. És el que passa quan a una colònia hi ha més població que a la metròpoli de l'imperi, es perden totes les guerres. Així arribem a les últimes colònies que es volien independitzar: Cuba i Filipines el 1898. Alguns podrien pensar que després del que va passar fa 60 anys amb totes les altres colònies aquesta vegada el pensament imperialista espanyol seria més dialogant, sobretot perquè les vides perdudes dels espanyols que van morir defensant la hispanitat de les colònies podria ser un punt d'inflexió per no enviar més nanus a morir per la pàtria. Doncs les ments brillants encarregades de fer la pau a Espanya la van tornar a liar. Van posar per davant la bravesa hispana contra les úniques colònies que els hi quedaven i van oferir un diàleg assenyat als cubans a través de les armes -quina mania tenen en dialogar matant. A tot això els EUA es van aliar amb els cubans i els filipins. I, vet aquí que, com era normal, també van perdre aquestes dues guerres deixant per la posteritat un grandiós poema de Joan Maragall Oda a Espanya que inclou el primer de tants Adéu Espanya! També van sorgir intel·lectuals espanyols molt consagrats coneguts com la Generació del 98, res millor per fer aflorar la intel·lectualitat espanyola que perdre vides per la pàtria. També va sorgir Saber y Ganar presentat per l'immortal Jordi Hurtado, però això ja és una altra història.
Per tant, què ha quedat de tot plegat en la memòria dels espanyols? Doncs que han practicat un genocidi al llarg de la història per culpa de la seva bravesa i la mania que tenen de dialogar mentre disparen. En aquesta qüestió d'independències són totalment contraris a la Gran Bretanya on primer es dialoga i, si no hi ha acord, després es declara la guerra. Però és que l'ADN espanyol ja ho té això i se simbolitza en la bravesa de la frase de l'inici: '¡Soy español, casi ná!' I això fa que no s'entengui perquè hi ha gent que no vol ser espanyola. I això provoca que la primera resposta sigui atacar aquells que es creuen al seu davant i volen seguir camins diferents dels d'ells, cosa que perdura i perdurarà fins als segles dels segles. La mosca fa zum-zum, com entenent el que l'he explicat. Llavors se'n va per la finestra i mentre és al carrer escolta un grup cantant 'Yo soy español, español, español'. I un d'ells li dóna una palmada que la mata. La bravesa de l'ADN espanyol encara persisteix, fins i tot amb una innocent mosca.
