Dilluns, 21 de setembre de 2020 - Edició 788
La República

MASTEGAR INDEPENDÈNCIA

El President s’ha destapat a la cimera euromediterrània de Barcelona. Mas ha rebut als 32 ministres d’afers exteriors com el 129è President de la Generalitat amb una filosofia que els […]

ISIDRE PALMADA BADIA
ISIDRE PALMADA BADIA 17/04/2015

El President s’ha destapat a la cimera euromediterrània de Barcelona. Mas ha rebut als 32 ministres d’afers exteriors com el 129è President de la Generalitat amb una filosofia que els ha sorprès: Barcelona i Catalunya són els fills dels carolingis i de la mediterrània i continuaran essent europeus perquè és la seva condició i els agrada.
 
És un pensament nou i realment interessant. Implícitament trenca amb la tradició i posa el debat la relació de Catalunya i Madrid en el segle XXI. Les vies condescendents tipus ICV, Oda Colau, Podemos, PSC, etc. aturaran el procés i aquest entrarà en via morta. Madrid no concedirà mai dels mais el referèndum d’autodeterminació. No ho farà perquè la societat espanyola no és democràtica (respectuosa amb la pluralitat de les nacions).
 
En conseqüència, jugar a la correlació de forces espanyola és esperar en va. Una utopia. El President ens esperona a posar les nostres aspiracions a la Unió Europea.
 
S’ha de dir, d’entrada, que la política internacional és la gran incògnita. EEUU i la Unió Europea van en la mateixa direcció. Tenen una molt bona relació amb l’estat espanyol. Garcia–Margallo ha fet una feinada i Espanya està al Consell de Seguretat de l’ONU, un lloc que s’hi entra amb influència, i aquest octubre’15 (dies després del 27S) el presidirà. Allí si cou el conflicte d’Iran, el de Corea, el de Palestina, etc.
 
La Unió Europea és esclava dels tractats i aquests afavoreixen el status quo. Merkel, Holande, Jean-Claude Juncker, Martin Schulz, etc. ens ho han recordat debades. Sobre el procés, EEUU i la Unió Europea  funcionen com les caixes de nines russes. El primer respectarà al segon i aquest… als tractats. Espanya els ho recordarà si es produeix alguna distracció diplomàtica.
 
Els països, tanmateix, segueixen els vents quan els afavoreixen. Si el món fos com insinuen els líders europeus, no caldria l’ONU. La política unilateral, decidia a la independència, no està renyida amb la magnanimitat. El President escoltarà i negociarà. Perquè mastegar demana un ritme.

 
Isidre Palmada 
Banyoles,17/4/15

Relacionats