Manca de trens o de vergonya?

Al marge de la noticia de l’accident en si, ha quedat a l’ombra la noticia de què els passatgers que havien de traslladar-se a Milà amb el tren TALGO envestit pel tren de Rodalies, que tenia prevista la seva sortida de Barcelona-Estació de França a cinc minuts per dos quarts de vuit del vespre, van haver de fer el viatge en autocars. Vergonyós. És possible que en el dipòsit de trens TALGO i altres, ubicat a Sant Andreu Comtal, no hi hagués cap més tren disponible? O el que no hi havia eren maquinistes o el que no hi havia era vergonya? Si això és veritat, diu molt poc en favor de la RENFE. Senyors, que estem parlant d’un tren internacional de bastant luxe, amb uns preus per trajecte i passatger que no estan a l’abast de tothom! Uns passatgers que van pagar uns títols de transport molt cars han de ser duts a la seva destinació amb un autocar on el confort pràcticament és inexistent? De fet, això només passa a Catalunya.
Perquè si l’accident hagués tingut lloc a Madrid, haguessin sortit trens TALGO i maquinistes de sota les pedres per poder formar un tren o els que manquessin! I segur que els passatgers haguessin pogut fer el seu viatge amb tren i amb total puntualitat, comptant amb el màxim confort i millors atencions. Però com sempre, als catalans que els parteixi un llamp, oi senyors de RENFE, ADIF i ELIPSOS?
Passant pel sector de Sant Andreu Comtal, on hi ha una gran platja de vies amb trens de tota mena apartats, si se n’hi poden veure de trens TALGO! Però quan no es volen fer les coses ben fetes per poder així tocar força els OO,s a Catalunya, passa el que passa i tot déu a callar! Fins quan? Quants accidents més han de produir-se perquè ho arrangin d’una punyetera vegada? A que s’ha d’esperar, a que hi hagin un centenar o un miler de morts?