L’objectiu final del procés, avalat per una manifestació de 2.000.000 de catalans, ha de ser l’Estat propi; és a dir, la república catalana. De fet, això de la separació d’Espanya, però mantenint Catalunya sota la corona seria una Confederació o una mena d’Estat lliure associat (amb grans dosis d’ambigüitat). Això s’hauria d’haver fet, amb tots els ets i uts, a l’any 1978 i quedar escrit en la Constitució espanyola o , com a màxim a l’any 1992 : ara s’ha fet tard. De tota manera, si aquesta “suposada” confederació s’entén com un pas intermig i temporal, per tal d’avançar i desbloquejar la situació, podria estar-hi d’acord – dependria molt de la lletra petita ja que, en qualsevol cas, caldria, també, reformar la CE de dalt a baix – però sempre s’hauria de deixar escrit (amb l’aval i el suport de la comunitat internacional) que això seria temporal, en la mesura que Catalunya es pugui encaixar, definitivament i satisfactòriament, en la Unió Europea . Per altra banda, comparar la Commonwealth, estats com Canada, Australia o Nova Zelanda, que tenen com a cap d’Estat la Reina d’Anglaterra amb la Corona borbònica espanyola és molt arriscat, fins i tot utòpic . En qualsevol cas, la gran majoria de catalans, haurem d’estar molt vigilants i controlar acuradament que CiU no ens doni gat per llebre o bou per bèstia grossa . A partir d’ara se’ns ha girat, a tots plegats, una feinada terrible; ara bé, si som coherents, si volen respectar la voluntat del poble català , si volem fer possible un procés ordenat d’independència, de l’estat propi català, dintre de la interdependència europea, l’objectiu final ha de ser una república catalana lliure i sobirana, amb tots els ets i uts, integrada dintre de la UE i l’euro.