Dimarts, 7 de juliol de 2020 - Edició 712
La República

LLISTA ÚNICA O OBJECTIU COMÚ?

 Argumentar que la llista única és imprescindible, perquè Europa ho entengui com un plebiscit, em sembla una raó molt simplista o és que ens creiem que a Europa no saben […]

Manel Mayor
Manel Mayor 30/11/2014

 Argumentar que la llista única és imprescindible, perquè Europa ho entengui com un plebiscit, em sembla una raó molt simplista o és que ens creiem que a Europa no saben comptar? Home, hauríem de ser més seriosos i profunds.
D’entrada, no estic ni a favor ni en contra de la llista única, del que estic a favor del tot, és d’anar tots amb el mateix objectiu i per això no cal anar a la mateixa llista i entenc que s’aplegaria més gent en llistes separades, amb el mateix full de ruta cap a la independència.
Que perquè opino així? Doncs perquè és el que m’arriba, parlant amb la gent, gent de tota mena i d’estrats socials completament diferents, gent que tampoc està convençuda del tot. N’hi ha que l’hi ve molt de repèl, anar junts amb els de la CUP i fins i tot amb els d’ERC i pel cantó oposat, amb els d’ERC encara farem un esforç però aquells de la dreta… i entre els votants d’ERC, doncs suposo que també hi ha reticències, encara que només sigui pels dos extrems.
Una altra visió profètica dels mitjans de comunicació: una llista única farcida de personalitats notables de la societat civil. Això està molt bé, si són uns quants, perquè en ser intel·ligents i ben preparats, es poden posar al dia, de manera força ràpida, si en canvi els novells, són majoria, la cosa es pot complicar i força. Hem de tenir ben present, que per dur a terme aquest procés de manera satisfactòria, pels nostres interessos, ens caldrà molta habilitat política, doncs hem de tenir molt clar, que ningú ens regalarà res. i encara em faig una altra pregunta: tots aquests professionals de l’opinió, que viuen confortablement i que no els hi falta de res, no ho veuen, que hi ha molta gent que pateix? Que les passen morades, per no dir quelcom més gruixut o més groller? S'adonen que no ens podem encantar i que a la vegada que anem construint el nou estat, hem d’anar fent el dia a dia? Doncs aquests, no veuen gens clar, donar la confiança a segons qui i en canvi tenen molta pressa, per arribar a la llibertat total.
Amb aquest escrit, vull deixar clar que el simplisme i la simplificació, a vegades són contraproduents i a la vegada ens poden abocar al fracàs més absolut.
 
Manel Mayor                                                          29 de Novembre de 2014 
 
 

Relacionats