Es podria dir que l’acord entre Junts pel Si i la CUP se n’ha anat a norris perquè des del Govern s’ha volgut pautar el moment de la ruptura, de la desobediència, de la desconnexió, que era la seva raó de ser.
En aquest sentit, tan CDC com ERC no han publicitat mai els mecanismes emprats aquests temps, crec jo, senzillament, per evitar que, sobre la marxa, vingués el PP, perdó el TC, i ho tombés. La CUP, per la seva part, ha aprofitat aquest punt de sensatesa per aferrar-se més que mai a la seva ideologia, sense la flexibilitat que el moment i l'ocasió requeria, produint-se el final fatal que, dit sigui de pas, en algun moment tenia que succeir.
Però, mirant-ho fredament, el que es pregunta la gent, que no està informada fil per randa de tot el que vesteix, i a la vegada sovint embruta la política, és de que serveixen les “estructures d’Estat” que es puguin anar construint, d’”amagatotis”, és clar, perquè està vist que és la única manera de fer-ho, si el que es veu és que estem, i estarem, en mans de l’Estat.
O perquè ens esmercem en crear representacions a llocs estratègics per millorar els nostres mercats a l’exterior i crear sinergies comercials si instantàniament el poderós aparell diplomàtico-polític estatal boicotejarà qualsevol acte.
O de que serveix el “full de ruta” establert el 30-03-1015, desprès de les eleccions del 27-09-2015 -que es van considerar plebiscitàries-, si desprès s’han de preparar els pressupostos en base al que ens queda dels nostres recursos, una vegada el seu gran gruix passi per Madrid.
O de que va servir el “procés participatiu” del 9-11-2014, que va ser en que es va convertir el referèndum d’autodeterminació que es demanava, i en el que van votar 2.344.828 electors, dels que 1.897.274 ho van fer pel SI-SI (si, autonomia, si, sobirania)… a part de judicialitzar els que van permetre l’exercici democràtic.
