Que aquesta Lliga només la podem perdre nosaltres penso que ja és un fet indiscutible. Tenim millor calendari, però sobretot tenim millor equip. Un fidel seguidor dels meus articles espero que aquesta setmana no em truqui per dir-me que Ronaldinho està fluixet. Si l’assistència del segon gol a Anoeta el fa Zidane amb el Madrid, la premsa de la capital del Reino ja regalaria el DVD del partit. Amb tot, crec que hi ha una lliçó que sí que ens dóna el madridisme: omplen l’estadi per portar el seu equip cap al campionat. No hi arribaran (si nosaltres no badem), però aquesta sensació que amb un equip que no juga un gran futbol poden aspirar a competir pel títol ha calat fons i s’ho apliquen. Sembla talment com si ja només fos cosa de deixar passar el temps perquè arribin al primer lloc. Contra el Sevilla omplen el seu camp (fent un mosaic penós, tot sigui dit de passada) i estan a punt de perdre el partit… però no defalleixen, animen, s’ho creuen i el guanyen. A mi, ja em va semblar una lliçó dels socis del Madrid que no es deixessin entabanar més per un Lorenzo Sanz (i això que acabava de guanyar una Champions!) i apostessin en aquell moment per un Florentino Pérez. Us imagineu que al Barça no repetís un president que acaba de guanyar una Champions? A mi se’m fa difícil d’imaginar.
D’aquest segon lloc que obtindrà el Madrid a la Lliga penso que no n’hem de menysprear algunes coses. En especial, a més dels socis, una determinada premsa que s’esforça en fer forat en les ferides d’aquest equip. Que Eto’o deu tenir greus problemes de relació amb altres cracks de l’equip és un secret a crits, però d’aquí a dibuixar una guerra civil al vestidor és no voler veure que això sempre, sempre, sempre ha passat. I que quan guanyes no surt tant, però que quan perds es nota més. Després del golàs de Messi al Getafe vaig arribar a sentir d’un tertulià que “aquest gol pot ser un problema per a la lluita d’egos al vestidor”. Home, senyors, si anem així, pleguem.
Jo només demano que el sr. Eto’o, el sr. Ronaldinho, el sr. Messi i companyia facin el millor que saben fer la seva feina dins del camp. Ni m’importa ni em cal que després surtin a sopar junts. L’únic que sé és que quan es tenen els millors jugadors sobre el camp acostumes a guanyar. Amb millors gols de l’un o de l’altre, però tots són prou intel•ligents per veure que no hi ha crack que vulgui jugar en un equip perdedor.
