Ara fa quasi dos anys que l’amic Josep Pinyol em va enviar l’esborrany de l’esmena a la totalitat de Reagrupament. Me la vaig llegir i una proposta que em va sobtar i molt: la declaració unilateral d’independència.
Fins aquell moment l’estratègia independentista es basava en intentar convocar un referèndum d’independència. La proposta del Josep ho capgirava: l’estat espanyol, a diferència del Regne Unit o Canadà, mai permetrà un referèndum i per tant el que s’havia de fer era aconseguir una majoria parlamentària que proclamés la independència i després convocar el referèndum.
Aquesta proposta de declaració unilateral d’independència va ser un element clau que també va aparéixer en el genial article “Patriotisme i dignitat” de Joan Carretero i és un element essencial de la proposta política de Reagrupament. I ara aquesta proposta, els seus fonaments i tot el que implica està explicada en detall en el llibre “Declaració unilateral d’independència” de Josep Pinyol.
Llibre recomanat, sens dubte. Explica una estratègia per ser lliures, que inclou un Acord d’Emergència Nacional, una Candidatura transversal a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, accions internacionals a partir de la retallada de l’Estatut, i més. I explica antecedents històrics, exemples internacionals… i parla del concepte del deure de la independència, com el llibre de Salvador Cardús que comentava (i recomanava) fa uns dies. Del “dret a decidir” al “deure de la independència”, per mi un concepte clau.
Josep, enhorabona pel llibre i gràcies per la teva contribució al moviment independentista.
P.D. Per cert, apart del llibre, recomano el blog del Josep Pinyol. I això, a seguir treballant!
