“El Parlament de Catalunya manifesta la seva voluntat d’iniciar un procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva independència nacional i es constitueixi en un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea”.
Més clar, l'aigua. Crec que una part important del milió i escaig de persones que es van manifestar dissabte signarien a ulls clucs una proposta com aquesta. I això és exactament el que ERC va presentar ahir al Parlament de Catalunya [PDF text sencer].
Cap sorpresa amb el vot contrari del PSC i d'ICV, que es decanten legítimament pel federalisme i l'infinit intent de pacte amb Espanya (poc a poc van sortint del bucle, no pateixin). Cap sorpresa amb el vot contrari del PP i CD's, que són sempre transparents i coherents amb els seus principis. Però, i CIU? CIU no subscriu “la voluntat d’iniciar un procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva independència nacional”?
Molts dels 48 diputats de Convergència (veu en off: “i Unió!”) sovint s'omplen la boca de sobiranisme, dret a decidir i autodeterminació. Ho diuen de tot cor, segur!, però ja es veu que els fa un xic de por la paraula màgica: independència. I ahir es van posar en evidència votant en blanc la proposta de resolució d'Esquerra. El seu no va ser un vot en blanc qualsevol, insuls i avorrit com altres vots en blanc: el vot de CIU d'ahir va ser un NO amb majúscules i negreta a donar el primer pas ferm cap a la independència. M'explico: amb els 48 vots de CIU, sumats als 21 d'ERC, (= 67), la proposta de resolució hauria sortit aprovada (PSC+ICV+PP+CD's = 66) i, automàticament, estaríem en procés irreversible i definitiu cap a la independència. Mercès a la inhibició de CIU, la proposta va ser tombada per 66 contra 21.
No cauré en la demagògia de negar l'afany secessionista de bona part de la seva gent, però ahir es van cobrir de glòria. A la vista dels seus gestos, els titulars dels diaris d'avui podrien ser perfectament aquest: “CIU diu no a la independència”.
El país necessita una CIU menys ambigua, malgrat que això la pugui debilitar. A banda d'una esquerra independentista, també ens calen conservadors i liberals forts, però igualment independentistes. Si són coherents amb els seus principis i estimen de debò el projecte convergent, potser haurien de fer-hi alguna cosa. I no tenen massa temps per endavant. Potser només dos mesos.
Ens trobarem al cap del camí.
Dues post data:
1. I ara no em repasseu els molts errors d'ERC, que reconec i em sé de memòria. No és aquesta la discussió d'avui.
2. Esborraré qualsevol comentari ofensiu contra CIU o ERC que es pengi a continuació
