Mentre en Duran segueix somiant truites, i Iniciativa segueix evitant decantar-se, la situació segueix essent la mateixa després del debate sobre el estado de la Nación. El PP segueix negant el dret legítim a votar en seu parlamentària, i el PSOE s'instal·la en el mateix no a tot: no al referèndum ni ara ni si arriben a la Moncloa. Més clar, l'aigua. Una inconcreta i tímida reforma constitucional és l'únic ham que han trobat per diferenciar-se i seduir-nos. Que Déu els empari.
Si la situació fos normal, la postura d'UDC i ICV en la pregunta estaria més definida, però ara per ara, el debat es continua centrant en l'exercici del dret a vot i la convocatòria de la consulta. Aquest és l'únic punt en comú amb la resta de forces -CDC, ERC i CUP- i és aquí on el president Mas es manté ferm. Ja arribarà l'hora de concretar el SÍ+SÍ. Se n'espera molt, del 2014, però el millor encara ha d'arribar. Pas a pas. La representació del bloc sobiranista a Madrid ha mostrat aquesta setmana la unitat ara desitjada.
La meta no és la mateixa, i de moment, sembla que també hi ha discrepàncies en com obrar en cas de consulta frustrada, és evident. Mentre Mas intenta organitzar una cimera per posar sobre la taula unes plebiscitàries, ni ERC pensa que és el moment idoni. Ara bé, d'aquí a finals d'any hi ha un món. Si el 9 de novembre no hi ha referèndum, el poble ja s'haurà preocupat de pressionar els partits a moure fitxa, a fer un pas endavant. Fa menys d'un any i mig d'ençà de la gran manifestació de 2012. Ningú hauria dit llavors que la CUP i Unió formarien mai part de cap bloc comú. La indecisió d'ICV i d'UDC pot veure's forçada a acabar en qualsevol moment. És moment d'utilitzar-nos els uns als altres. El que és evident és que faci el que faci, digui el que digui o veti el que veti el govern Rajoy, el compte enrere és inalterable.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
