En el món casteller els resultats es mesuren pels castells. Això -que és una obvietat- fa que l'èxit d'un model o l'eficàcia d'una organització tinguin la clau de volta en els castells que, finalment es puguin veure en aquella diada. Ja pots fer una previsió acurada i raonada que, si el castell no es corona, tot se'n va en orris. Si més no, de moment.
Com a comissionat de la Biennal de Castells i responsable del projecte de reformulació del Concurs de Castells de Tarragona- a partir d'una proposta inicial dels Xiquets del Serrallo-, tinc molt clar que la gairebé unanimitat generada al voltant de l'èxit del nou format té a veure, precisament, amb les magnífiques actuacions que ens van oferir 32 colles que hi van participar, tant les de dissabte com les de diumenge. Possiblement, aquest èxit també té a veure amb la fòrmula d'obrir la convocatòria a més colles -a més castellers, a més ciutats- i amb la voluntat de valoritzar la feina de les colles de 8 i de 7 – que serveix també per valoritzar encara més les de 9. I, a ben segur, amb la professionalitat de l'equip organitzatiu i les millores que ha estat possible d'introduir-hi, tot i el context econòmic, a partir de l'assumpció d'una major responsabilitat per part de l'Ajuntament.
Cert, però sense els castells que es van poder veure i viure a la sorra de la plaça tarragonina tot això restaria en un segon terme. Ha estat el millor concurs de la història perquè s'han fet més i millors castells que mai. Des dels primers 7 o 9 de 7 d'alguns fins al primer 4 de 9 que s'hi descarrega, la gran majoria de colles hi van fer alguna fita que no havien assolit mai, la millor actuació de la seva pròpia història o, si més no, una de les millors. En el clímax, els deu castells de gamma extra plantats per cinc colles diferents. Aquests extraordinaris resultats són el reflex del moment en què es troba el món casteller, en tots els seus nivells i les seves gammes, però també del fet que el concurs és, per a cada colla, una de les dues, tres o quatre grans actuacions que tenen marcada a l'agenda cada dos anys. Que totes 32 colles coincideixin en això – prendre's la convocatòria com una de les seves grans cites- fa que es pugui viure aquella especial tensió positiva que tots, colles i espectadors, vàrem començar a gaudir dissabte mateix, des d'un primer moment.
De fet, és el que ja havíem viscut al Concurs7 de Torredembarra l'any passat: tensió en positiu, afany de superació dins els propis límits de cadascú, esperit festiu i participatiu, emoció col·lectiva….En tot cas, amb el matís de com es viuen aquests elements en cada gamma: més competivitat en l'extra, de manera més lúdica en les colles de 7, però tensió positiva, afany de superació, respecte al propi límit, esperit participatiu, emoció col·lectiva en totes. Per això, la proposta de reformulació se centrava en dos punts clau: que la cita del Concurs de Tarragona s'obrís a com més colles millor – més camises que mai, més colors- i que l'entramat organitzatiu fos encara més eficient i donés més i millors serveis a les colles i als castellers.
A la vegada, també han estat subratllats d'altres elements col·laterals, des del retorn econòmic per al comerç, la restauració i l'hostaleria de la ciutat- valorat en més de 3 milions d'euros i que ha superat les previsions dels més escèptics- fins al ressó mediàtic internacional, amb la presència de diverses cadenes televisives asiàtiques i un bon seguiment gràfic per part de la premsa britànica, per exemple. Tot això, però, no deixa de ser el resultat, també, de l'èxit casteller.
La proposta de dues diades ha donat cobertura a aquesta ampliació del Concurs, de les 14 colles del 2010 a les 32 d'enguany. El món casteller és, però, encara més gran, més divers. Per això la meva proposta contempla, per al 2014, la possibilitat d'incloure el Concurs7 de Torredembarra a la Biennal, com a prèvia al cap de setmana a la TAP tarragonina, en un procés que arribaria a 45 colles -més colors, més castellers, més poblacions encara. Unes úniques bases, un únic jurat, una única classificació.
El 2014 ha de significar la consolidació del model de Biennal, amb més activitats culturals i lúdiques paral·leles -que enguany han estat molt minses perquè tothom tenia clar que els esforços s'havien de centrar en la renovació del Concurs en si- i la modificació d'aspectes concrets que valoritzin encara més la diada de dissabte o permetin escurçar una mica la durada de diumenge, a banda de trobar d'una vegada un servidor que respongui de ple a la demanda de compra d'entrades en poques hores. Una millor organització encara per a la trobada més gran d'un patrimoni de la humanitat que no només és ben viu sinó que manté la seva progressió i expansió constant i sostinguda. L'espectacle més gran del món casteller pot arribar encara més lluny i a més gent. De moment, tothom diu que aquest nou model ha estat un èxit. Dels castellers, de les colles. De tot el món casteller.
L'èxit dels Castells.
