Continua la festa grega, more to come.
Una reflexió interessant del Professor Gilles Sant-Paul (em va fer classe de Macro a la UPF, un professor curiós i molt interessant): “Is the euro a failure?“
As world markets continue to raise concerns about Eurozone countries, this column argues that the euro has been a failure. Why should money be poured into Greece to “save the euro”? Besides the moral hazard effects of the intervention, it makes little sense to prolong a monetary regime which is actually one of the reasons why these Eurozone countries are in trouble.
És a dir, si s’han de donar tants diners a Grècia per així salvar l’euro, té sentit que existeixi l’euro? Té sentit extendre els problemes de Grècia a altres països perquè cal mantenir l’euro? Té sentit l’euro?
Una hipòtesi, que potser avui és una bestiesa, però temps al temps: fa uns mesos s’especulava que es podria fer fora a Espanya (i a altres PIIGS) de l’euro. Potser acaba passant a l’inrevés: que Alemanya decideixi que el millor és marxar ella, és a dir, tornar al marc. Una bestiesa? Segurament, però no oblidem que Alemanya ajuda a Grècia amb condicions molt severes, per convenciment, per pressió popular, i perquè té restriccions sobre com pot ajudar a altres països, i el Tribunal Constitucional alemany s’haurà de pronunciar sobre els ajuts que es donin a Grècia. I que ara és Grècia, demà qui sigui… i que Alemanya potser conclou que tot plegat no li surt a compte (tot i que la sortida de l’euro provocaria grans pèrdues a Alemanya, ja que sense Alemanya l’euro es depreciaria, i Alemanya té i tindrà molts deutors en euros).
En fi, reflexions al·leatòries combinades amb una gran preocupació permanent: more to come.
P.D. Un gràfic que recull les interrelacions de deutes entre estats europeus.
