Ens hauria de caure la cara de vergonya després que fa uns dies la Universidad Jiao Tong de Xangai va publicar el famós Rànquing de Xangai, amb les 500 millors universitats del món -donant importància la investigació, la formació dels professors, el nombre de publicacions en revistes internacionals de prestigi o vincles amb el món empresarial-. Ni rastre de catalanes per sobre del lloc 150. La primera és la UB, que es troba entre la posició 151 i la 200. La pobra gestió del ministeri d'Educació espanyol és una justificació vàlida, ja que a banda de la UB, no hi ha cap universitat de l'Estat entre els 200 primers llocs. Entre el 201 i el 300 s'hi troben l'Autònoma de Barcelona, l'Autònoma de Madrid i la Universitat de València. Així, en el top 500 n'hi ha dotze de l'Estat, un terç d'elles del Principat -a banda de les esmentades, la Politècnica i la Pompeu Fabra són entre les millors 400-. El potencial català hi és i Espanya, amb les retallades a la investigació, el frena. Ara bé, el govern de Mas també ha passat les tisores al pressupost de R+D+i en els últims anys: dels 503 milions pressupostats el 2012, es va passar a 442 milions en els números d'enguany.
El ministeri que encapçala José Ignacio Wert va rebre fa un any i mig un informe encarregat per ell mateix per millorar les universitats espanyoles d'una comissió d'experts. Divuit mesos després, no hi ha ni rastre del document de treball, no se sap què se n'ha fet. Fonts d'Educació afirmen estar-ho consensuant amb els sectors involucrats, però alguns dels professors signants del document ja han dit que l'interès per reformar és nul.
Titllar Espanya de culpable, que és el que sol fer l'executiu català amb qualsevol afer delicat, sol tenir una bona justificació. L'escapatòria dels consellers sol ser la impossibilitat de fer la consulta i decidir. D'acord, és un raonament vàlid, però tirar pilotes fora no ha de fer-nos oblidar que la independència no ha de ser un fi, sinó un mitjà. Sí, la crisi obliga a prendre mesures no desitjades per ningú, però s'ha de ser conscient que la situació està condemnant una generació d'investigadors brillants en potència a marxar o a guanyar-se la vida amb una feina qualsevol. Països de magnituds similars a Catalunya tenen universitats entre les cent millors del món, com ara Holanda, Bèlgica, Finlàndia, Suècia, Noruega, Israel o Suïssa. La victòria dels sobiranistes no serà el dia de la proclamació, sinó el dia que el Rànquing de Xangai consideri una o més universitats del país entre les 100 o fins i tot 50 millors del món.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
