L’ENDEMA (despres del #sisi)

(Per un error del teclat no puc posar accents. Demano disculpes)
Fa quatre dies la desconfiança creixia entre els que donem suport al Dret a decidir dels catalans. Tenim tant clar que es un dret que ens pertany que ni ens posem a pensar en que la legitimitat ens assisteix. Pero els dubtes els teniem respecte els representants politics al nostre Parlament. 
Eren dubtes raonables. La classe politica ens ha pres tant i tants cops el pel que el mes logic. escoltant declaracions d'uns i altres, era pensar que ens tornariem a trobar desamparats ples mateixos que un dia ens van demanar el vot per acomplir i fer possibles els nostres destijos. 
Pero be. Ja la tenim aqui. Ja tenim, tal com ens van prometre, pregunta i data. La pregunta (doble i posada en un flux doncs una opcio ens porta a una segona i l'altra, com un bucle, ens torna a la casella de sortida) es segurament millorable pero fa contents si mes no als senyors diputats. L'important es que no sols la tenim sino que l'avalen prop de 90 dels 135 escons. Per fi unitat.
La data es d'aqui a 11 mesos. Sembla molt, ara per ara, pero el temps passa volant, i, important tambe, es dins de l'any que ens havien dit. De tota manera, ara es quan comença la feina. Sera una feina faixuga, pesada, amb alts i baixos. Pero som un poble acostumat a pencar i a lluitar calladament i tambe consistentment.
Feina.Molta feina. I la que vindra. D'aqui que el 9 de novembre no sera la fi sino mes aviat el començament.
Per aixo precisament he titulat aquesta entrada “L'endema”
L'endema del dia D, amb els resultats encara frescos i amb empatx de reaccions i valoracions, el MHP de la Generalitat haura de prendre decisions. Segurament el doble Si haura guanyat. D'acord, es un desig personal pero es correspon avui per a avui a la lectura que les enquestes d'opinio van donant. I llavors?
Llavors, a mes de començar les negociacions amb el govern de Madrid respecte la nostra marxa (ordenada i pactada, en tots els termes i terminis); negociacions immediates amb la UE i tambe, es clar, amb la EFTA i l'EEE. Pero hi haura mes coses a fer. Com disoldre el Parlament i convocar en l'espai mes breu possible noves eleccions. I aquestes seran de ben segur les mes importants de la nostra historia. Seran unes eleccions Constitutives. 
El Parlament resultant sera l'encarregat de redactar la nostra nova Constitucio. Sera mes o menys llarga i oberta, pero sera sense cap dubte la que ens regira i per la que ens regirem uns quants anys.
Aquella votacio, la que ens permetra escollir diputats per al Parlament constitutiu, possiblement seran tant o mes importants que la propia votacio del 9 de novembre del 2014. Alla ens hi jugareme molt. Fer un Pais nou, des de zero. I fer-lo mes just per a tothom. Fer-lo modern i preparat ja pel segle XXII (si, he dit vint-i-dos, no es cap error).
Vivim moments historics, apassionants, i estem tots plens d'energia positiva.
Esperem que els politics no defalleixin i que, seguin l'exemple que acaben de mostrar-nos, aconssegueixin legislar i crear les normes que ens fascin sentir orgullosos de tots i cadascun dels ambits institutionals del nostra pais. Del poder executiu, del legislatiu i, per soposat tambe, del judicial.
Un pais nou, sense vicis adquirits, sense hipoteques envers el passat. Un pais de futur mirant el futur amb esperança i de cara.
I sobre tot, un pais de persones fet per a les persones. On la justicia social no hagi de recaure en la beneficencia. On els serveis basics estiguin mes que garantits. On les oligarquies no existeixin. On tots els que gestionin diners i recursos publics siguin responsables i si fan quelcom malament siguin expulsats pels seus mateixos companys sense haver d'esperar l'actuacio de la justicia. Justicia que sera rapida i tindra mitjans per ser-ho apart d'independencia per actuar.
L'endama? L'endama podrem dir: benviguts a Catalunya, benvinguts al futur.