Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

L’anglès, la nostre llengua comuna

En un mon divers, aprendre llengües és bàsic. Però atès que l’aprenentatge te un cost, de totes, la que és instrumentalment més útil, la llegua dels negocis internacionals, la llengua […]

Anselm Gratallops
Anselm Gratallops 29/06/2008

En un mon divers, aprendre llengües és bàsic. Però atès que l’aprenentatge te un cost, de totes, la que és instrumentalment més útil, la llegua dels negocis internacionals, la llengua de la ciència és: l’anglès. Aquesta és la llengua comuna en un món global. La única que aporta més beneficis que costos, és la llengua més “cost- efectiva” de totes. Amb l’anglès hom pot viatjar de tot arreu. No en calen moltes més. No és estrany, encara que sigui trist per ells, que molts anglesos només parlin anglès. El més sorprenent de tot, és que l’anglès al ser llengua comuna, no cal que s’imposi a cap sistema d’ensenyament. Atès que el mercat per si mateix indueix a la població a aprendre’l.

Tot plegat contrasta amb l’ anomenat “manifesto de la lengua común” segons es reivindica un valor comú a l’espanyol, i es demana més legislació al seu favor. Especialment per que si realment fos l’espanyol llengua comuna no caldria legislar res, com ara passa amb l’anglès. Si volen legislar és precisament per que l’espanyol no és llengua comuna més que de quatre espanyols nacionalistes. No és llengua de negocis, ni de ciència, no te pas cap valor instrumental. Només és la llengua de la festa i del món llatinoamericà (mentre no sorgeixi secessionisme lingüístic).

Però per Catalunya, el veritable problema és que l’alternativa del català és l’espanyol per a molts i no pas la veritable llengua comuna global que és l’anglès. Així, l’espanyol, pel seu tamany és la competidora de l’anglès i contribueix a degradar la posició competitiva de Catalunya. El problema doncs de Catalunya és l’espanyol, que ens allunya de la globalitat i ens fa caure en la mediocritat i en la dependència de Madrid. Hauriem d’ensenyar els nens principalment anglès i català.  Només així serem alguna cosa més que una part d’Espanya, encara que siguem independents.