A la roda de premsa de final de temporada el nostru president Sandrusku declarava solemnement: No permitiremos que quede impune una agresión a nuestro entrenador. La resposta a les insistents preguntes dels periodistes sobre quines mesures es pensaven adoptar, Rosell sorprenia l’auditori amb una expressió que no la signarien ni els reciclats membres dels Boixos Nois els exemplars integrants de la sine die Grada Jove: Si no podemos hacer nada legalmente solo nos quedará hacer el bravucón.
Els resultats d’aquestes declaracions -les més bel·ligerants des que el president es president- no s’han fet esperar. Just poques setmanes desprès hem recollit els primer fruits en forma de designació dels àrbitres de la propera final de la Supercopa d’Espanya. Sí, apreciats seguidors del Rival Petit, als organismes competents els hi ha entrat el tremolor de cames i davant la ferma amenaça del president Rosell no els ha quedat més remei que designar els dos àrbitres que mai hauria volgut la Caverna en general, ni el Lagrimita de Setúbal i la Central Lechera en particular. Recordem-m’ho: 1)Clos Gómez, aquell íntegre i honest col·legiat que amb la seva impecable redacció d’actes arbitrals és capaç de posar al seu lloc als entrenadors mentiders. 2)Mateu Lacoz, l’àrbitre que ha estat capaç de treure de polleguera i de provocar la crítica persistent del traductor portuguès, tip de suportar amb impotència com l’inefable Mateu era designat repetidament en partits del Maligne amb l’objectiu de tallar de soca-rel la fluïdesa del joc mandrilista i el futbol noble i viril de jugadors com Pepe i Arbeloa.
Tot això passa mentre les vaques sagrades del Rival Petit gaudeixen d’unes immerescudes vacances, especialment pel que fa als camarades Ròdia i Popota i també del missing Més, del qual enyorem meravelles com aquesta joia rivalitis. Vacances que aquest any seran més curtes gràcies a un nou recargolament de l’esperpèntic calendari futbolístic anual, però que no han impedit que el personal de guàrdia del RP, sempre amatents a la rabiosa actualitat i amb l’esperit de servei que els caracteritza, hagin realitzat un vídeo que brindem a tots els nostres fidels lectors i al públic en general. Molt especialment a tots els culers i bons barcelonistes d’aquest món globalitzat.
El vídeo, titulat La Vida de Sandruskus (episodi “Peix Bullit”), està basat en la seqüència “Pijus Magnificus” de la Vida de Brian dels Monty Python i és una adaptació dedicada a la figura del “peix bullit”, i ara també “bravucón”, president Alexandre Rosell.
Del tancament amb beneficis de la temporada, dels avals, de Viagogo, del Faus, del PSG, de Qatar, de Romania, ISL, Teixeira, Ailanto, etc., etc., etc,… i del codi ètic en general, ja en parlarem així que comenci la temporada. Falta ben poc.
Que acabeu de passar un bon estiu!
Salut i Visca el Barça!
