Diumenge, 5 de desembre de 2021 - Edició 1228
La República

«La universitat és sobretot una experiència vital i una lliçó de vida que et fa madurar com a individu»

Gemma Geis és la Consellera de Recerca i Universitats del Govern de la Generalitat de Catalunya. Al seu Instagram ella mateixa és defineix com a mare, investigadora i professora, i […]

Mireia Guilera
Mireia Guilera 17/11/2021
Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats (Foto: DREU)

Gemma Geis és la Consellera de Recerca i Universitats del Govern de la Generalitat de Catalunya. Al seu Instagram ella mateixa és defineix com a mare, investigadora i professora, i en aquesta entrevista hem volgut conèixer més a fons a aquesta gironina, més enllà de la seva vessant política.

Com recordes els teus anys d’universitat?

Els recordo com anys d’efervescència, de descoberta i d’amistat. Són anys que marquen la vida d’una persona perquè representen l’accés a una nova etapa, més adulta, més lliure també, on els estudiants que sortíem de l’institut afrontàvem el repte d’accedir al món del coneixement superior amb la intenció de formar-nos en allò que volíem. Però més enllà del vessant acadèmic, la universitat és sobretot una experiència vital i una lliçó de vida que et fa madurar com a individu.

En la teva època universitària formaves part d’algun sindicat d’estudiants?

Vaig participar puntualment en algun sindicat perquè em sentia molt implicada en la vida universitària i pensava, com encara ho faig ara, que els estudiants havíem de contribuir a la millora de la universitat implicant-nos en els òrgans que teníem a la nostra disposició.

Havies anat a moltes manifestacions estudiantils?

En algunes, sens dubte. Les manifestacions són l’expressió democràtica per excel·lència de les reivindicacions ciutadanes i com a estudiants compromesos teníem el convenciment que era la millor manera de defensar els nostres drets i fer avançar la universitat en aquells aspectes que ens afectaven i consideràvem que calia millorar.

Que n’opines de les reivindicacions dels estudiants?

Considero que són del tot saludables. Qualsevol manifestació o reivindicació és l’expressió genuïna d’un esperit crític i la universitat, a banda de la seva principal funció que és la de la transmissió del coneixement, també té el valor afegit i importantíssim de formar persones amb una visió crítica del món que els envolta. I quan dic crítica no s’ha d’entendre en termes pejoratius, sinó en termes de capacitat analítica de la societat en la que viuen.

Es pot combinar el càrrec polític amb la vida personal?

La política, quan és vocacional com ho és en el meu cas, requereix una gran dosi de renúncies i sacrificis a nivell personal. Les hores són limitades i no sempre arribes a tot arreu i no pots dedicar de vegades tot el temps que voldries a la família. Però tinc clar que aquesta és una etapa que visc amb un compromís total envers el meu país i sé que, quan acabi, podré recuperar el temps personal que ara no puc gaudir.

En una entrevista al president Pere Aragonès li van preguntar quins eren els seu grups musicals preferits del panorama musical català. Va dir, entre d’altres, Els amics de les Arts. Quins son els teus?

Jo soc un fan absoluta de Sopa de Cabra. De fet, un dels seus components, en Josep Thió, va ser alumne meu i no em vaig poder estar de demanar-li un dia que em signés tots els discs que tenia del grup. També et confessaré que m’agrada molt la Chenoa i sóc molt fan de la nova onada de grups catalans i cantautors com Joan Dausà.

La teva companya de partit Elsa Artadi apareix parodiada al Polònia de Tv3. Estàs preparada per si això passa?

Sortir al Polònia significa que estàs present en el debat polític i mediàtic i, en aquest sentit, és una bona notícia. Si, a més, tens sentit de l’humor i defenses la llibertat d’expressió com un dret democràtic fonamental només pots alegrar-te de tenir un espai propi en aquest programa, tot i que el xoc inicial de veure’t caricaturitzada imagino que no te’l treu ningú.