Dijous, 24 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

La tardor màgica de fa 25 anys

Avui fa 25 anys els pobles d'Estònia, Letònia i Lituània s'unien per alliberar-se de l'estat que les oprimia, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, durant feia més de 40 anys. […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 23/08/2014

Avui fa 25 anys els pobles d'Estònia, Letònia i Lituània s'unien per alliberar-se de l'estat que les oprimia, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, durant feia més de 40 anys. I ho decidien fer de forma pacífica, reivindicant la independència, quelcom que les lleis de la URSS no volien ni sentir a parlar. Desafiaven el vaixell tocat ja de mort amb una cadena humana que unia les tres capitals bàltiques: Vílnius, Riga i Tallinn. La reacció dels soviets suprems de Lituània, Letònia i Estònia va ser d'eliminar la política de partit únic, i l'any següent els països ja celebraven eleccions lliures. L'èxit de la Via Bàltica era l'avantsala d'una tardor màgica, de democràcia en estat pur, de canvi radical i necessari arreu dels països del teló d'acer. En definitiva, una tardor de victòria dels ciutadans dels pobles d'Europa.

Després d'anys de caldo de cultiu al país, el règim comunista polonès s'obria a la democràcia, legalitzava Solidaritat el 1989, i en les eleccions d'aquella primavera els diputats anticomunistes eren gairebé el 100% del parlament. El 19 d'agost d'aquell any, uns 600 alemanys de l'est a Hongria van intentar creuar el teló d'acer i entrar a territori austríac, tot i que el règim els havia amenaçat de disparar-los si ho feien. Quan va arribar el moment, van tenir la valentia de traspassar la frontera i ningú va obrir foc. Dos mesos després, el parlament hongarès decidia fer un canvi radical en la legislació i acceptar el multipartidisme.

El 9 de novembre de 1989 centenars d'alemanys de l'est trencaven la llei més sagrada del país i creuaven el mur de Berlín, i el dia següent, la pressió popular feia deposar el líder de la República Popular de Bulgària. Dos mesos després, l'assemblea nacional abolia el monopoli del partit comunista. Mentrestant, la pressió popular ja havia fet canviar la legislació a Txecoslovàquia per permetre viatjar a l'oest, i la segona quinzena de novembre de 1989, les mobilitzacions diàries i una vaga general de dues hores van fer dimitir al líder comunista de l'estat. Quatre dies després, el partit deia que deixava el poder i eliminava la política de partit únic. Abans de desembre el parlament ja havia derogat les seccions de la constitució txecoslovaca que imposaven el monopoli del partit comunista. I a Albània, la pressió popular i els fets que es desencadenaven als altres països satèl·lits de l'URSS van fer decidir el líder del règim a implantar el multipartidisme. Les primeres eleccions lliures van ser cosa de mesos.

El polvorí de revolucions d'ara fa 25 anys van tenir tres punts en comú: la gent al carrer amb la determinació d'aconseguir la llibertat, el pacifisme -excepte a Romania, on les protestes per defenestrar Ceaușescu van ser violentes- i la reacció dels governants -de règims dictatorials, no ho oblidem- de canviar la legislació per ajustar-la a la massiva demanda popular. Un quart de segle després, Catalunya té uns exemples ben clars a seguir si vol aconseguir la independència, però la gent ha de sortir a demanar-ho, com van fer lituans, letons, estonians, polonesos, hongaresos, alemanys de l'est, búlgars, txecoslovacs, albanesos i romanesos. I Espanya té una lliçó d'història per aprendre: les lleis no són sagrades, s'han de canviar si és aquest és el desig del poble. Fins i tot els dictadors comunistes ho van entendre.
 

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014