La transformació de la inevitable emigració dels refugiats en un recurs, és un èxit polític. Una senyora com la Merkel, incapaç de tenir una posició econòmicament raonable amb els ciutadans grecs, fa una revolució solidaria amb els refugiats majoritàriament sirians. És massa aviat per dir si la recepta Merkel funcionarà, i quin pot ser el preu, però la veritat és que la decisió de la cancellera per obrir les fronteres als refugiats sirians, sense escoltar els cantants xenòfobs hongaresos, representa una explosió nuclear dins l’atrotinat sistema polític europeu.
Alemanya la tenim aquí, amb la seva història i els seus errors del passat, amb la seva capacitat econòmica i amb els centres de recepció incendiats pels neonazis, però lluny anys llum de la muralla del primer ministre hongarès, Viktor Orban, i al mateix temps allunyada d’altres líders europeus que han girat l’esquena a la sol·licitud de redistribuir els refugiats per quotes.
En una Europa on tothom fa el que vol, Merkel està liderant la revolució “solidaria” Europa, arribant a destinar € 6.000 mil milions, 3 mil pels Landers i altres 3 mil als ajuntaments, per gestionar l’emergència. Per donar cabuda als que han fugit d’una guerra sense fi, les persones i les famílies que són víctimes d’un caos buscat per interessos estrangers i per a un estat islàmic creat per intervenir a Síria sense embrutar-se les mans…
Per lligir tot l'article aneu a Geopolitica.cat.
