Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

La retallada (i reestructuració) que ve

|

- Publicitat -

No sóc gaire bo fent prediccions, especialment sobre el futur (!). Dit això penso que ve una nova retallada/reestructuració a la grega, molt gran, d’un dia per l’altre.

Fa dies que corren rumors sobre si Espanya s’acollirà al fons europeu de 750.000€ milions per la seva dificultat de fer front als seus venciments de deute i per la incapacitat de pagar el seu dèficit actual (aquests rumors venen, curiosament o no, d’Alemanya). Rumors insistents, i en el mercats financers de vegades els rumors s’acaben convertint en realitat (només cal escampar un rumor, cert o no, de què algú no pot pagar, per a què ningú li deixi diners). O rumors amb fonament sòlid que serveixen de fet per pressionar (en aquest cas, al govern espanyol).

Publicitat

Els rumors tenen implicacions molt importants: augmenta el cost del deute de l’estat i de totes les administracions públiques, augmenta el cost d’assegurança d’Espanya davant el seu possible impagament, i empreses molt grans i solvents es veuen incapaces d’aconseguir diners en els mercats a l’associar-se l’empresa a Espanya mentre que empreses similars menys solvents d’altres països sí que poden aconseguir aquests diners.

A tot això s’afegeix que Alemanya ha fet una gran retallada de despesa pública (pujant el llistó pels estats menys solvents) i Grècia ha patit una retallada del seu ràting, estenent la desconfiança cap a Espanya.

Conclusió? Hi torno, no sóc bo fent prediccions, però crec que la situació actual, combinació de pressió dels mercats i d’Europa (bàsicament d’Alemanya), portarà a Espanya a un nou ajust radical per demostrar que pot reduir significativament el seu dèficit. Té sentit: els inversors només volen deixar diners a Espanya si veuen que Espanya els pots retornar, i Espanya només ho pot demostrar si es compromet a baixar molt el seu dèficit públic. I com a ZP no se’l creu ningú a enlloc, no serveix que digui “baixaré el dèficit”, ho ha de demostrar de forma immediata.

Què farà? Algunes opcions (ja sigui per evitar la “intervenció exterior” -com va passar amb l’anterior retallada- o com a resposta a la “intervenció exterior” -com va fer Grècia-, o simplement per complir amb la demanda de Brussel·les de baixar més el dèficit públic). Algunes opcions:

  • Reforma de les pensions, allargant l’edat de jubilació i canviant la forma de càlcul de les pensions
  • Privatitzar les empreses públiques privatitzables, com AENA
  • Copagament en la sanitat pública (com per cert molts estats europeus)
  • Reduir el número de municipis (com Grècia)
  • Amnistia fiscal per repatriar capitals en paradisos fiscals (com va fer Itàlia, mesura tremendament injusta per tots els que paguem els impostos quan toca)
  • Pujar i recuperar impostos (com el de Patrimoni)
  • Instaurar peatges en autovies
  • Disminuir el número de funcionaris (com Grècia)
  • Tancar o reestructurar significativament empreses públiques deficitàries, com Televisió Espanyola
  • Eliminar ministeris públics (tan de bo)
  • Forçar a autonomies i ajuntaments a reduir més les seves despeses
  • Congelar encara més inversions públiques
  • Eliminar subvencions a empreses, en especial les relacionades amb les energies renovables

Apart de demostrar que pot retornar els deutes, Espanya ha de demostrar que pot créixer, i per això ha de fer mesures estructurals potser doloroses però tremendament necessàries, com la reforma laboral. I que aquesta reforma i moltes altres són necessàries ho veuen fins i tot els sindicats, que volen convocar vaga general a finals de setembre enlloc de fer-ho immediatament, que és el que farien si volguessin de veritat parar les mesures.

Hi ha qui dirà que és injust que els “mercats” i Europa dictin les mesures a realitzar, que això ho hauria de fer el govern. Bé, no comparteixo aquest argument: el govern s’està endeutant molt i molt ràpid, i el que diuen els mercats és “nosaltres no et financem la festa” o “et seguim finançant la festa si tu hi poses seny”. I el que diu Europa és que estar a l’euro requereix responsabilitat, i que el que estava fent Espanya estava tenint conseqüències negatives per la resta de països (i tenen raó). I la situació de les finances públiques no és culpa ni dels mercats ni d’Europa, sinó de la incompetència del govern d’aquí. Ah, i sort que estem a Europa i amb l’euro, ja que sinó ZP no hagués reaccionat mai i haguèssim anat al col·lapse.

El pitjor de tot és que no s’han pres mesures quan tocava, i ara que s’han fet s’han pres tard i malament: per exemple tots estarem d’acord que cal reformar el sector públic, però la mesura correcta no és baixar el sou a tots els funcionaris, sinó mantenir el sou a molts i reduir significativament el número de funcionaris en algunes administracions (no té sentit que a Catalunya el 8% de la població sigui funcionària mentre que a Espanya la mitjana sigui del 12%).

La part positiva? Potser que moltes mesures per fi s’aplicaran, i que les administracions públiques redueixin el seu dèficit reduirà l’efecte crowding out, és a dir, que les entitats financeres i els mercats financers limiten la seva activitat creditícia a famílies i empreses perquè s’estimen més prestar al govern. Dit això costa trobar la part positiva, perquè una contracció tan bèstia de la despesa pública ens evita caure a l’abisme però perllonga la crisi econòmica, i perquè eliminar molta despesa pública pot ser eficient, però parar inversions necessàries per augmentat la competitivitat de l’economia és dolent a llarg termini.

En fi, més els propers dies, setmanes i mesos.   Bé, de fet un dels “moments de la veritat” per Espanya és aquest juliol, quan cal refinançar molts venciments de deute. Tic-tac, tic-tac.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut