Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

La reindustrialització de Catalunya: amb la independència (25/9/2018)

La reindustrialització de Catalunya: amb la independència (25/9/2018) Tots, quan voltem per Catalunya veiem naus abandonades i polígons industrials deixats, restes d’èpoques de gran activitat fabril, on tenir feina en […]

Vicenç Plans
Vicenç Plans 25/09/2018

La reindustrialització de Catalunya: amb la independència (25/9/2018)
Tots, quan voltem per Catalunya veiem naus abandonades i polígons industrials deixats, restes d’èpoques de gran activitat fabril, on tenir feina en sectors productius era símptoma de progrés i de prosperitat. Ara, en canvi, no és així. Ningú vol tornar a donar-les-hi vida, ni empresaris ni inversors, ja que han perdut competitivitat.
Aquestes propietats semi abandonades canvien de mans, i les noves mans cada cop són més distants, els estralls de la crisis financera encara ho van agreujar més. Se salven, només, les promocions residencials ben situades, plenes de serveis i amb bones comunicacions. La resta, res de res.
Per invertir, cal anar a buscar solucions en el món dels serveis, bars o hotels o fugir als nous mercats emergents. Sense l’impuls públic, per tant, la tendència no revertirà, i en tot cas, complicarà encara més inversions de risc o a llarg termini.
Els instruments de política financera que permeten escometre ajustos territorials per medi d’inversions ja no existeixen. Eren els famosos fons de cohesió provinents de la Unió Europea, en base als quals rètols amb les seves estrelles omplien els vorals de les carreteres i vies urbanes deixant constància d’aquesta mancança. Ara ni rètols ni noves inversions d’institucions pròpies o de l’estat.
La capacitat privada només té recorregut si queden salvades moltes dificultats, però en qualsevol cas no és accessible pels petits inversors, els particulars o les immobiliàries locals. No existeixen vies fàcils per a aquest tipus d’empreses a l’hora d’escometre inversions en la compra d’edificis o terrenys, sense que tinguin el retorn assegurat (compra sobre plànols o hipoteques a mida que es construeix).
Segurament, de cara al futur, caldrà acostumar-se a viure només amb operacions parcials o de detall en el nostre paisatge urbà o industrial, ja que si bé amb d’altres fonts de finançament públic, fruit de la independència, seria possible fer-ho, en aquests moments no sembla així, almenys durant els propers llargs anys.
 
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.