- Publicitat -
Fa uns deu dies, en una Convenció Nacional, ICV va rebutjar la independència. Més aviat va dir que primer preferien trobar la manera d’encaixar Catalunya amb Espanya com a dos Estat sobirans federats. I van afegir que si això no era possible llavors ja estudiarien això de la independència.
La direcció va tombar totes les esmenes independentistes que van presentar diversos militants. I això ha provocat ja diverses conseqüències. Primer el conegut exeurodiputat del partit, Raül Romeva, va anunciar que deixava la militància al partit. Després la membre de la direcció Teresa Mira va anunciar que deixava aquest organisme. I ahir es va presentar el corrent crític Compromís per la Independència, format de moment per una seixantena de militants i que anirà creixent.
Una situació que recorda a la que fa uns anys enrere va començar al PSC. Tan bon punt va començar la seva indefinició política, van començar a plegar militants i a néixer corrents crítics. I és que avui un partit polític no pot viure en l’ambigüitat. Ha d’escollir o Sí o No a la independència, però no pot jugar amb terceres vies inexistents.
De fet, el candidat a la presidència del Govern Espanyol dels seus socis d’àmbit espanyol, Alberto Garzón, aquesta setmana ja ha anunciat que s’oposava a la proposta federal d’Herrera. Està en contra que Catalunya sigui un Estat lliure i sobirà dins una Espanya plurinacional. Segurament és aquí on Joan Herrera ens hauria d’explicar com vol aconseguir aquest Estat federal, si cap partit a nivell estatal, ni PP, ni PSOE, ni C’s, ni Podemos, ni UPyD, ni IU hi estan d’acord. I és que la primera premissa per aconseguir un pacte entre dos Estats (el català i l’espanyol) és que ambdós vulguin pactar, i encara més fonamental, que els dos es reconeguin com a tal.
ICV és un partit petit que sempre serà petit perquè la seva única funció és fer oposició i criticar per criticar. Només destrueix, protesta per tot, res no li sembla bé i està acostumat a prometre diners per tot i mai no diu d’on els traurà. De fet, aquest és un problema general de l’esquerra d’aquest país, que s’atreveix a prometre que tot serà gratuït però no s’atreveixen a pujar els impostos per tal que això sigui assumible. Per això sempre que governen frustren, perquè prometre és molt fàcil però si poses més diners a un àmbit, n’has de treure d’un altre. És prou senzill d’entendre.
Tornant a ICV, perden vots per l’esquerra, ja que la CUP a diferencia d’ells prediquen amb l’exemple el que diuen i defensen políticament, i perden en l’eix nacional perquè hi ha formacions independentistes de veritat i disposades a tot. Què els queda? Doncs els queda finançar a través de crèdits de la Caixa que tan critiquen les campanyes electorals de Podemos/Colaus i companyia a canvi de suplicar per algun lloc a la llista. És trist, però de moment sembla que aquest és el camí adoptat. Esperem i desitgem que tornin a unir-se al procés sobiranista per coherència política amb el que sempre han predicat, en aquest procés sí que hi ha espai per tothom, però per tothom que es prengui la política per quelcom seriós.
@ericbertran
www.ericbertran.cat
Publicitat
