Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La proposta d’Iceta: el bucle infinit

|

- Publicitat -

Tornar a la casella 1. Caminar com els cracs. Retrocedir en el temps. Negar la situació actual. Estancar una altra generació de catalans. Excloure els qui pensen de manera diferent. Jugar a la puta i la Ramoneta. Oblidar la història recent i no aprendre del passat. Estendre la mà a aquells qui no l'estenen. Continuar a l'Antic Règim. Ignorar la voluntat de la majoria. En definitiva, entrar a un bucle infinit on sembla que tot pot canviar però on en el fons no hi ha cap marge per crear un escenari nou. Això és el que l'encara candidat a la primera secretaria del PSC, Miquel Iceta, vol fer amb la proposta de consulta que ha presentat aquest dilluns. És la pedra angular del seu projecte i, previsiblement, veurà la seva fi quan sigui votada en una moció o com a esmena d'alguna llei al Parlament i sigui rebutjada per la totalitat de la cambra excepte els diputats -que resten- dels socialistes.

Si bé és cert que, com diu Iceta, el bloc sobiranista encara no s'ha posat d'acord a com interpretar els resultats del 9N, qualificar la consulta pactada de nyap descomunal és vomitar bilis. El futur primer secretari de la formació afirma que la primera pregunta no és clara i la segona és excloent. Ha pensat, però, com d'excloent és la seva?Vol que el Govern català negociï amb les institucions de l'Estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, un pacte fiscal solidari i el blindatge de les competències en llengua i cultura?” És a dir, vol quedar-se a Espanya amb més autogovern o amb menys autogovern? Què representa que han de votar els independentistes? Hi és reflectida la seva opció? Per contra, la del 9N inclou des de l'unionisme més retrògrad fins al sobiranisme més somiatruites.

Publicitat

A més, què és el que es demana de facto? Tornar a referendar l'Estatut de 2006. Probablement ni això, perquè el concepte 'pacte fiscal solidari' s'hauria de desenvolupar. Vuit anys després, al mateix punt. Fent política – ficció, assumim que Iceta convenç al Parlament, a l'opinió pública i a la ciutadania, que vota 'sí' en la hipotètica consulta. Primer escenari: el govern català negocia, en treu misèria i companyia. I Catalunya ho aprova en una segona votació. Estarà el poble satisfet, tenint en compte l'agitació popular dels últims anys? Suposant, és clar, que Espanya compleixi. Segon escenari: el govern català negocia i aconsegueix tot allò que els votants han demanat al plebiscit -per sorpresa, tenint en compte la recentralització que viu Espanya. La gent ho ratifica, com amb l'Estatut de 2006, i el Tribunal Constitucional torna a passar la llei per la màquina destructora de paper. Any 2020. Catalunya tanca un bucle de 17 anys (2003 – 2020) en què no aconsegueix res de res, que segueix al poc més fructuós bucle de vint anys 1980 – 2003. Quina és la solució arribats a aquest punt l'any 2020? Evident: negociar una millora de competències amb Espanya.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014

Publicitat

Opinió

Minut a Minut