En les darreres setmanes ha irromput amb força en l’opinió pública i publicada el concepte de postveritat. És a dir, entendre que allò que és realment important, allò que acaba imposant la seva lògica, allò que acabem donant per cert no és un fet determinat sinó el relat que se’n fa. No interessa doncs, aprofundir en la veritat sinó intentar que el record que d’aquesta en quedi, s’ajusti a allò que volem, independentment de la seva correspondència amb la realitat. Aquesta tendència, que no és nova en el fons, però sí en el desvergonyiment de la seva formulació, té una derivada que podríem batejar com a preveritat. I en això, el govern de Barcelona en Comú i PSC a Barcelona, el Govern d’Ada Colau, en són els campions.
La preveritat consisteix en imposar en l’imaginari col·lectiu una determinada idea, imatge o relat d’uns fets, d’unes mesures, d’unes accions polítiques o administratives, al marge que, no ja que els fets s’ajustin al que s’explica, sinó que, simplement, existeixin.
Ho veiem quotidianament en els anuncis d’accions per part del govern que no tenen una base sòlida al darrere: a Barcelona hi ha més desnonaments que mai – deu de diaris -, la pressió turística sobre determinats barris no para d’augmentar, el preu del lloguer s’ha disparat, una nova bombolla immobiliària afecta la ciutat, les contractacions de familiars i amics creixen, es confon constantment partit i institució, s’externalitzen i privatitzen contínuament determinats serveis, s’imposa el sectarisme que els allunya de la humilitat, els regidors de territori estan més lluny que mai dels ciutadans i quan hi són, són incapaços de donar respostes a les demandes veïnals… El menyspreu per als compromisos adquirits; per la participació real dels barcelonins –on és la consulta sobre l’AMI?-; l’obstinació en persistir en els errors –superilla, l’escultura de Franco al Born-; la impostura dels sous i els cotxes oficials; la incapacitat per pactar uns pressupostos; un pla d’inversions i un pla d’actuació municipal; l’haver estat incapaços de demanar perdó a Xavier Trias per les acusacions llançades contra ell en la campanya electoral; governar amb aquells als qui fa poc acusaven de màfia i de corruptes estructurals, que són els mateixos que neguen el dret a decidir i persegueixen polítics catalans per haver donat veu al poble el 9N… tot això i molt més són els fets. No cauré en la pretensió de qualificar aquest reguitzell de fets aquí exposat de ser la veritat. Però són també veritat.
En canvi, la preveritat ens presenta un govern que lluita per als més febles, que s’enfronta al mal i als poders ocults de la ciutat, que si no fa res més és perquè no els deixen. En el món de la preveritat d’Ada Colau, la ciutat comença i acaba amb ella. Els partidaris de la preveritat són poderosos i tenen importants altaveus i així procuren que el seu missatge cali entre els barcelonins. L’únic inconvenient pels practicants de la preveritat és que el temps els acaba desmentint i, més d’hora que tard, se’ls veu el llautó.
Jaume Ciurana i Llevadot
Regidor del Partit Demòcrata a Barcelona
