La Plataforma per la Llengua rebutja la sentència del Tribunal Constitucional, que després de quatre anys de debats i episodis esperpèntics ha retallat l’Estatut d’Autonomia votat en referèndum pel poble català en un acte legítim de democràcia. La sentència demostra un greu dèficit democràtic a Espanya, on l’opinió de deu jutges elegits per criteris partidistes passa per damunt de la voluntat popular expressada lliurement a les urnes.
La retallada de la sentència representa una intromissió d’un tribunal que es diu constitucional en l’exercici de llibertat democràtica realitzat per un poble, que es tradueix en l’elecció lliure de la norma estatutària que l’ha de regir.
La retallada realitzada pel Tribunal Constitucional representa una doble vulneració a la dignitat i als drets del poble català: de primer, representa una vulneració al legítim exercici legislatiu dels i de les representants escollits pel poble català, que van consensuar i aprovar l’estatut al Parlament de Catalunya en l’exercici del dret a l’autogovern. I, d’altra banda, representa una intromissió a la decisió del poble català que va ratificar a les urnes el text estatutari i va decidir, així, com es volia regir.
Aquesta sentència té una clara afectació per als articles de l’Estatut relatius a la llengua catalana. De manera més clara i directa s’anul·la la facultat de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya d’utilitzar la llengua catalana de forma preferent; circumstància que pot representar una clara i greu regressió de la situació de la llengua catalana, que des de la democràcia, en tant que llengua pròpia de Catalunya, és la d’ús habitual a les administracions públiques de Catalunya. Així mateix, serà un cas únic a Europa que l’administració pública no pugui utilitzar de forma principal la seva llengua pròpia per adreçar-se als ciutadans als quals serveix. És una paradoxa que un estat de la Unió Europea, quan encara n’ocupa la presidència de torn, faci aquesta mostra de cinisme i discriminació cap les administracions públiques catalanes i vers els ciutadans catalans, considerats com a ciutadans de segona. És per això que la Plataforma per la Llengua denunciarà aquesta situació a l’opinió pública internacional.
Les referències interpretatives que afecten als articles 5. Els drets històrics, article 6.2. La llengua pròpia i les llengües oficials, article 33.5. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals, article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris, article 35.1 i 35.2 Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament, article 50.5 Foment i difusió del català i article 138. Immigració, poden suposar una restricció en l’ús del català i drets lingüístics dels ciutadans. La Plataforma per la Llengua en farà una anàlisi en profunditat quan es conegui la sentència completa.
Aquesta sentència confirma que la llengua catalana no pot disposar d’un marc jurídic propi i tanca la via a la igualtat de drets lingüístics a Espanya. A partir d’ara, per garantir aquests drets cal plantejar un canvi de marc legal de fons -ja sigui mitjançant una reforma de la Constitució Espanyola o per la creació d’un nou Estat català dins de la Unió Europea- que parteixi dels ciutadans de Catalunya i que respecti el seu dret de decidir sobre un eix tan central per a la vertebració social i cultural com és la llengua catalana.
La Plataforma per la Llengua exigeix respecte i un tracte igualitari per a la llengua comuna dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tal com passa amb totes les llengües de la UE que són comparables a la llengua catalana. No hi ha cap llengua a la Unió Europea amb tants parlants com el català o que representi un percentatge tant alt de parlants de l’estat on es parla que no sigui plenament oficial en l’estat (en aquest cas Espanya) en igualtat de condicions amb l’altra llengua oficial (en aquest cas el castellà).
Finalment, la Plataforma per la Llengua demana al Govern i al Parlament de Catalunya que no acatin la sentència del TC i que continuïn aplicant l’Estatut amb tota normalitat i com s’ha fet fins ara.
La Plataforma per la Llengua ha posat en marxa una web des d’on els ciutadans descontents amb la sentència poden queixar-se al Tribunal Constitucional i al Defensor del Pueblo. Vegeu-la a: www.plataforma-llengua.cat/constitucional.
