La cloenda del Congrés d’Esquerra Republicana de Catalunya ahir a Girona, ha desfermat una sèrie d’articles als diferents mitjans de comunicació que no tenen res a veure amb la realitat viscuda. El titular ERC s’acosta a CiU deu ser el que algú dels periodistes presents va donar i immediatament la resta el va copiar i així han sortit les planes dels diaris. Una mostra més de la manca de criteri i la manca de saber escoltar d’una gran part dels professionals de la comunicació. No és el primer cas que es dóna i això ens hauria de fer pensar i potser tornar a inventar aquesta professió.
Escoltant el discurs del nou president del partit, Oriol Junqueras, en cap moment ho va dir. El nou president va desfullar el nou projecte que ara començarà a ser la nova via, el nou full de ruta (frase de moda). Però també vaig observar un altra qüestió que em va sobtar. Alguns periodistes dubtaven de la capacitat oratòria d’en Junqueras al observar que el seu discurs era totalment basat en la seva capacitat i facilitat de paraula. No el portava escrit. Però alguns es preguntaven si potser tenia un teleprompter en el que podia anar llegint. Doncs no. Però quin és el problema? Doncs cap problema, tant sols és una persona que gaudeix d’una gran capacitat que altres no tenen i resulta inèdit.
Si analitzem, avui i des de ja fa un cert temps, aquests professionals de la comunicació, en mitjans com ràdio i televisió tant sols es limiten a llegir titulars i redactats de diaris, seguint un guió establert prèviament en el seu grup de treball. Però el pitjor és que en molts casos ni tant sols saben llegir de forma correcta. Cometen molts errors, tant de pronunciació com de lectura. No són capaços de llegir correctament el català i en altres casos, com segueixen una lectura que altres els han escrit, poden arribar a dir autèntiques barbaritats. Tant sols cal para orella. Crec que el primer que han de fer, abans d’inventar titulars és aprendre a escoltar, analitzar el que reben, sintetitzar i descriure la realitat que estan vivint i observant, amb rigor i sense afegir serrells de creació pròpia. Si volen fer crítica cal ser fefaent i documentada.
Tornant al cas d’ERC, com ja vaig dir en un altra article en aquest bloc en el que m’hi referia a un article del president Benach, aquest partit havia de prendre un camí de regeneració política i humana. I penso que amb el nou projecte que tenen ja donat i beneït ho poden assolir. I el fet de trencar els motllos del tripartit els honora i els dóna aire fresc per recuperar els passos perduts en aquests invents de les esquerres i tornar a les seves posicions d’antuvi de cara a la consecució del nou estat català, de la independència de Catalunya. Han perdut molt temps en altres discursos, que en català col·loquial diríem collonades, però ara potser ja és hora de tornar al llit del riu i seguint la llera arribar a la desembocadura.
Està clar que a alguns els pot no agradar pel fet que potser els fa perdre la presència i protagonisme que ara tenen, però considero mereix un respecte i de la mateixa forma que als governs se’ls dóna cent dies de garantia, també caldria fer-ho als partits que volen fer reformes a casa.
Haurem d’esperar aquests dies amb molta cura, observant i analitzant quines passes fan i quina és la seva realitat. Això sí, sense deixar d’observar els mitjans que són propers a altres partits i, fins i tot, reben subvencions importants del govern o governs. I per veure-ho tant sols cal remenar el seu portal ja que en un lloc ho han d’indicar. I posats a observar, potser caldria revisar aquestes subvencions en aquests moments de retallades. Els cauria el vel polititzat i llavors les paelles potser començarien a fer girs per tombar les truites.
