La lliçó d’Escòcia… a Catalunya, primer hem d’assolir l’Estat inde­pen­dent; després, ja defen­sarem sigles

Sovint s’ha par­lat d’Escòcia com a un mirall del procés català. O se n’havia par­lat en el moment del refer­èn­dum. Però, evi­dent­ment i com ja s’ha dit molt, Catalunya no és Escò­cia. Entre d’altres coses perquè nos­altres no sabem anar a la una, perquè men­tre ells defen­saven el SÍ, aquí alguns pref­er­eixen defen­sar les seves sigles de par­tit i després el SÍ.

 

Però el procés d’Escòcia sí que ens ensenya una cosa i és que allà molts esco­ce­sos inde­cisos es van acabar creient les pro­postes del Regne Unit, que sí que anava a la una defen­sant el NO com a l’Estat Espanyol. Es van creure totes les pro­postes en mil­lora d’autogovern i finança­ment que els van fer. I el dia després del refer­èn­dum es va veure que tot era mentida.

 

Ara a les elec­cions britàniques es pronos­tica que tots els dipu­tats escol­lits a Escò­cia seran de l’Scottish National Party. Potser tin­dran sort, tin­dran la clau de la gov­ern­abil­i­tat al Regne Unit i podran fer un altre refer­èn­dum. Aquest cop per guan­yar. Però potser es troben un pacte en con­tra seu. Potser no els deixen votar en moltes dècades. I tin­dran raó a fer-​ho, no es pot anar votant una qüestió així un cop l’any.

 

Aque­sta lliçó és la que podem treure d’Escòcia. Els cata­lans votarem el dia 27 de setem­bre i a sobre amb l’oposició de l’Estat. Deixem la poli­ti­que­ria enrere i anem a guan­yar. En con­tra del que moltes per­sones ale­gres pensen no està escrit enl­loc que guan­yarà el SÍ. I nos­altres no només neces­sitem que guanyi el SÍ, neces­sitem que arrasi quan més níti­da­ment mil­lor. I això no es fa inten­tant des­gas­tar i posant dubtes sobre el lider polític del procés per esgar­ra­par qua­tre vots en nom d’un fals pro­gres­sisme, això es fa pen­cant junts sense rebe­queries infan­tils. Primer cal acon­seguir l’Estat; defen­sar el SÍ, després decidir com volem l’Estat, després defen­sar les sigles.