Cameron (Regne Unit), Merkel (Alemanya), Rutte (Holanda) i Reinfeldt (Suècia) es reien de tot Europa avui en una passejada en barca que havia de servir per desencallar la presidència de la Unió Europea. Merkel defensa Juncker i Cameron busca aliats per fer-lo descavalcar. La foto dels quatre navegant, i el resultat nul i previsible de la cimera, em porten a seguir pensant que això de la UE és l’invent d’unes elits molt allunyades de la gent. Tot i el toc d’atenció al bipartidisme europeu, Cameron i Merkel tenen molt clar que el proper president de la UE l’escolliran els líders dels estats més influents, més enllà del que pugui dir el Parlament europeu.
En aquest context, el candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya – NECat, Josep Maria Terricabras, ha estat escollit aquest dimarts nou president de l’Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, en substitució de Jill Evans (Plaid Cymru). Amb això esdevé automàticament vicepresident primer del quart grup de l’eurocambra, Els Verds-ALE. ERC passarà a ser el primer partit de l’ALE si es confirma la sortida de l’N-VA del grup. ERC va aconseguir més vots a Catalunya que l’SNP a Escòcia. El resultat de tot això és que el primer partit independentista de Catalunya tindrà molta més presència i veu a l’Eurocambra i, en conseqüència, el procés català hi tindrà més visibilitat.
Qui ha quedat una mica més invisible ha estat Pere Navarro que aquests dies s’ha vist eclipsat per la dimissió de Rubalcaba, l’abdicació reial, les dissidències republicanes dins el PSOE i, avui, la renúncia de l’andalusa Susana Díaz a liderar el partit a nivell estatal. Tanmateix, Navarro a lo seu: avui ha demanat que la futura Constitució espanyola reconegui Catalunya com a Nació. En unes de les primeres declaracions mínimament substancials després de saber-se que l’agressió rebuda a Terrassa va venir d’una excandidata d’Alianza Popular, el líder socialista català ha repescat la idea del preàmbul de l’Estatut de fa gairebé un decenni. Una idea que no va agradar al gran germà socialista, ni al PP, ni al defensor del pueblo, ni al Tribunal Constitucional en darrera instància, malgrat venir referendada de Catalunya. Si Espanya no va tolerar que Catalunya s’autodefinís com a Nació, com pretén que ho posi a la sacrosanta Constitución?
L’altre defensor de la reforma constitucional –espanyola-, després de passar-se dos dies al sofà de casa gaudint del xou organitzat per ell mateix, s’ha deixat veure avui per confirmar que s’està rumiant abandonar els càrrecs a CiU, exceptuant el de portaveu i diputat a Madrid, però que no ha decidit res. Duran i Lleida ha reconegut també al diari francès Le Monde que pensa en cedir el pas a algú que se senti més còmode amb el procés sobiranista. Gens malament. Això vol dir que sembla que sí que s’està rumiant de plegar, i que si ho fa, ell mateix designarà a dit l’escollit; o sigui, que UDC segueix essent ell. És una dissort que no hagués començat a reflexionar abans del 12 de desembre, potser ara tindríem una pregunta binària sobre la taula per al 9N.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
