Diumenge, 26 de juny de 2022 - Edició 1431
La República

La dignitat dels catalans

Aquest diumenge passat es va fer públic de manera clara i contundent. Segons deia Pedro Sanchez: «No donarem suport al referèndum independentista, però sí que donem suport a la idea […]

Eugeni Alonso 23/06/2017

Aquest diumenge passat es va fer públic de manera clara i contundent. Segons deia Pedro Sanchez: «No donarem suport al referèndum independentista, però sí que donem suport a la idea que Espanya és una nació de nacions, però amb una única sobirania». El follet del federalisme reneix i pretén ser, per enèsima vegada, la coartada per reemplaçar la nostra dignitat , per vés a saber quina enganyifa. Volen mercadejar altra vegada amb nosaltres , i no només com a Catalans, sinó com a éssers humans.

Es veu ben clar el que es pretén, que la dignitat de tot un poble que majoritàriament vol votar, acabi sent objecte de mercadeig, oblidant que precisament tot allò que potser objecte de substitució no posseeix dignitat, sinó preu.

Cal recordar Kant per trobar els fonaments de la dignitat de l'ésser humà, quan concebia a aquesta com un valor intrínsec de la persona moral, la qual no admet equivalents. La dignitat no és cap cosa, cap mercaderia, donat que no es tracta de res útil ni intercanviable ni profitós. És aquí a on es planteja la pregunta sobre, que faran alcaldes el dia 1 d'octubre amb les nostres dignitats?

Les ciutats no tenen personalitat, tenen un relat oficial que pot ser o no impugnat per la societat que hi viu. A les ciutats hi ha de ser possible la realització dels nostres projectes de vida de forma igual i equitativa, i és inadmissible que ara esdevinguin un lloc a on s'ataquin directament els Drets Humans. Quantes ciutats de Catalunya, per obra i gràcia del PSC-PSOE, tindran un relat històric de repressió que atemptarà directament contra els drets humans?

Quants alcaldes com Jordi Ballart tindrem a Catalunya que afirmin de forma contundent que: «Jo no seré qui impedirà que els ciutadans de Terrassa es puguin expressar a les urnes. La gent té el dret de vot, i jo no sóc ningú per a impedir això i no col·laborar-hi.»
Quants alcaldes hi haurà com Núria Marín de L'Hospitalet de Llobregat, que afirmava fa dos mesos que el PSC “no col·laboraria” en una consulta d'aquest tipus.
O com l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que governa amb majoria absoluta i diu: “Cap membre de la corporació, ni jo mateixa, pot atendre resolucions que no acatin el marc constitucional”.
Amb això, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va recordant que la posició del seu partit és contrària al referèndum i al procés.
Tot un dilema moral que hauran d'afrontar aquests càrrecs electes davant els esdeveniments que se'ns acosten.

Seran capaços els homes i dones de PSC de segrestar la llibertat i la democràcia a les ciutats? , de moment han estat capaços de callar davant la infàmia que han representat tot un seguit de judicis polítics contra gent que defensava la nostra dignitat com a ciutadans.

Seran capaços els homes i dones del PSC, ara que els catalans ens hem conjurat contra els que ens han menystingut durant segles com a poble, de no deixar-nos triar amb qui volem viure?

Seran capaços les dones i els homes del PSC ara que som capaços de distingir el comportament democràtic del comportament corrupte, de coartar la nostra llibertat?

Seran capaços les dones i els homes del PSC, conciutadans nostres, d'arrabassar-nos la nostra dignitat?